1° de zenaro

Data

zenaro 2024
· febraro · marso · apriłe · majo · zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre
  Lu
Ma
Me
Zi
Ve
Sa
Do
Lu
Ma
Me
Zi
Ve
Sa
Do
Lu
Ma
Me
Zi
Ve
Sa
Do
Lu
Ma
Me
Zi
Ve
Sa
Do
Lu
Ma
Me
 
12345678910111213141516171819202122232425262728293031

El 1 de zenaro el xe el 1° dì de l'ano drio del całendaàio gregorian. Ghe manca 364 dì par ła fin de l'ano (o 365 inte i ani bizesti).

Avegnimenticanbia

  • 4713 a.C. – Dì zułian zero secondo el całendàrio de l'astrònomo Joseph Justus Scaliger
  • 153 a.C. – I cónsołi romani i taca l'ano in carga.
  • 104 a.C. - El cónsołe Gaio Màrio el sèłebra el trionfo su Zugurta, el re dei Numidi, che el morarà na stimana dopo a Roma, in gałera.
  • 45 a.C. - Entra in vigore el całendàrio zułian.
  • 42 a.C. – El Senato roman deìfega Zùlio Cézare
  • 39 – Całìgoła el inàugura el secondo consołà.
  • 69 – Le lejon romane inte ła Zermània superiore łe refuda de zurarghe fedeltà a Galba, i se rebeła e i proclama Vitèłio cofà inperatore.
  • 404 – Ùltema conpetision de gladiatori a Roma e martìrio de San Tełèmaco.
  • 438 – Entra in vigoria el Codeze teodozian.
  • 1001 – Stèfano I el vien incoronà primo re d'Ungaria da Papa Silvestro II.
  • 1259 – Micełe VIII Pałeòłogo el vien proclamà co-inperator de l'Inpero de Nicea co ła so guàrdia Joani IV Lascaris.
  • 1438 – Alberto II d'Asburgo el devien rè d'Ungaria.
  • 1502 – Amerigo Vespucci el riva inte ła zona andove uncó ghe ze Rio de Janeiro.
  • 1515 – El re de Fransa Luizi XII d'Orleans el more e el trono el ghe pasa a Cesco I.
  • 1527 – I nobiłi croati i ełeze Ferdenando I d'Austria cofà re de ła Croàsia inte el parlamento de Cetingrad.
  • 1567 – Entra in vigore in Fransa l'Edito de Roussillon.
  • 1583 – Drio racuanti documenti el vien adotà in Belzo el całendàrio gregorian.
  • 1600 – La Scòsia ła sposta el scumìsio de l'ano dal 25 de marso al 1º de zenaro.
  • 1651 – Carlo II el vien incoronà re de Scòsia.
  • 1668Ceuta ła vien cedesta dal Portogało a ła Spagna.
  • 1700 – La Rùsia ła adota ła numarasion osidentałe del całendàrio zułian.
  • 1707 – Joani V el devien re del Portogało.
  • 1738 – El franseze Jean Baptiste Charles Bouvet de Lozier el vede ła ìzoła dopo ciamada Ìzoła Bouvet.
  • 1800 – Ła vien ufisalmente desolvesta ła Conpagnia ołandeze de łe Ìndie orientałi.
  • 1801
  • 1804 – Fine del domìnio franseze su Haiti.
  • 1806 – In Fransa el vien abołio el Całendàrio revołusionàrio franseze.
  • 1808 – inte i Stati Unii ła vien bandia l'inportasion de s-ciavi.
  • 1816 – Inte el Regno Lonbardo-Vèneto i entra in vigor i còdezi siviłe e penałe austrìaghi.
  • 1820 – Scumìsio dei Moti de Spagna a Càdeze.
  • 1822 – Entra in vigore ła Costitusion grega del 1822 aprovada da ła Prima asenblea nasionałe de Epidauro.
  • 1851 – El vien emetesto el primo francoboło in Itàlia.
  • 1858 – Le province del Cànada łe declara che tuti i conti i saria stai convertii in dòłari canadezi ufisałi.
  • 1861 – Porfirio Díaz concuista Sità del Mesego durante l'intervento franseze in Mèsego.
  • 1863 – Abraham Lincoln el declara el Proclama de emancipasion (abołision de ła s-ciavitù).
  • 1876 – A Berlin ła verze ła Reichsbank.
  • 1877 – La rezina Vitòria ła vien proclamada inperatora d'Ìndia a Delhi.
  • 1880 – Scumìsia ła costrusion del Canałe de Pànama.
  • 1890 – Nase ła cołònia itałiana de l'Eritrea.
  • 1893 – El Japon adota el Całendàrio gregorian.
  • 1894 – Ła nase ła Banca d'Itàlia.
  • 1898New York el se anete i teritori de łe contee sircostanti, creando ła Sità de ła Granda New York.
  • 1899 – Fine del domìnio spagnoło su Cuba
  • 1900 – Entra in vigore el Bürgerliches Gesetzbuch (BGB), el codeze siviłe de ła Zermània
  • 1901
    • La Nizèria ła devien un protetorà britànego
    • Fondasion del Commonwealth d'Austràlia
  • 1912 – Fondasion de ła Repùblega de Cina
  • 1934Alcatraz ła devien na prezon federałe
  • 1937 – Anastasio Somoza García el devien presidente del Nicaragua
  • 1939 – Prima edision del Concerto de Cao de l'ano de Viena
  • 1942 – Ventisie nasion łe firma ła Declarasion de łe Nasion Unie
  • 1946
    • L'inperatore Hirohito del Japon el nega el caràtaro sacro de ła so persona
    • Indipendensa de ła Siria
  • 1948
    • Nasionałizasion de łe ferovie britàneghe, ła nase ła British Railways
  • 1950 – Ła vien fondada l'Asociasion Internasionałe de Połisia (IPA)
  • 1956 – Fin del condomìnio Anglo-Ezisian in Sudan
  • 1958 – Fondasion de ła Comunità econòmega eoropea (CEE)
  • 1959 – Cuba: Fulgencio Batista el vien roversà da Fidel Castro
  • 1960 – El Camerun el se indipendentiza
  • 1962 – Le Samoa Ocidentałi łe otien l'indipendensa da ła Nova Zełanda
  • 1969 – Marien Ngouabi ła devien presidente de ła Repùblega del Congo
  • 1971
    • La publisità de łe sigarete ła vien bandia da łe tełevizion statunitensi
    • Entra in vigor el Tratà de Lusenburgo
  • 1973Irlanda, Regno Unio e Danemarca łe entra inte ła CEE, che ła pasa da 6 a 9 paezi menbri
  • 1979 – Stati Unii e Repùblega Popołare Cineze łe stabiłise formałi rełasion diplomàteghe
  • 1981 – La Gresa ła entra inte ła CEE, che ła pasa da 9 a 10 paezi menbri
  • 1983ARPANET ła pasa ufisalmente a ła dòpara de l'Internet Protocol, creando Internet
  • 1984
    • El Brunei el devien uno Stato totalmente indipendente
    • La AT&T ła vien dividesta in 22 conpagnie indipendenti
  • 1986
    • La Spagna e el Portogało łe entra inte ła CEE, che ła pasa da 10 a 12 paezi menbri
    • Aruba el devien indipendente da Curaçao
  • 1987 – La capitałe de Nunavut ła cànbia el so nome da Frobisher Bay a Iqaluit
  • 1993
  • 1994
    • Entra el vigore l'acordo de lìbaro scànbio NAFTA intrà USA, Cànada e Mèsego
    • L'EZLN el dà a saver de ła so prezensa inte el Stato del Chiapas (Mèsego), scumisiando 12 dì de conflito armà
    • Mèsego: revolta contadina inte el Chiapas
  • 1995
  • 1996 – Curaçao ła otien l'autogoerno limità
  • 1999 – Introdusion de l'eoro solché par łe tranzasion finansiàrie
  • 2000 – La Gresa aderise ai acordi de Schengen
  • 2001 – La Gresa adota l'eoro cofà moneta ufisałe
  • 2002
    • L'eoro el devien ła moneda ufisałe de 12 paezi de l'Union eoropea, intrà i cuałi l'Itàlia
    • El Tratà Open Skies de mùtua sorvejansa, inte el prinsìpio firmà inte el 1992, el entra ufisalmente in vigore
  • 2003Luiz Inácio da Silva dizesto Lula el devien presidente del Braziłe
  • 2004
    • Pervez Musharraf el otien ła fidùcia dal Parlamento e da łe asenblee provinciałi del Pakistan, par continuar cofà presidente del Pakistan
  • 2005 – Itàlia: dopo de 143 ani el finise el servìsio miłitare obligatòrio
  • 2007
    • Romania e Bulgaria łe entra inte l'Union eoropea, che ła pasa da 25 a 27 paezi menbri
    • L'eoro el devien ła moneda ufisałe de ła Slovènia
    • Ban Ki-moon el sostituise Kofi Anan cofà Segretàrio zenerałe de łe Nasion Unie
  • 2008 – L'eoro el devien ła moneda ufisałe de Malta e Cipro
  • 2009
    • L'eoro el devien ła moneda ufisałe de ła Slovàchia
    • La Repùblega Ceca ła tołe ła Presidensa de turno de l'Union eoropea
    • A Bangkok na trazedia el avien durante del vejone provocando 58 morti intrà łe fiame
  • 2011
    • L'eoro el devien ła moneda ufisałe de l'Estònia
    • vietada l'inportasion, ła destribusion e ła véndita de tute łe lanpadine de incandesensa
    • Ałesàndria d'Ezito, ataco kamikaze: dopo de ła funsion in ceza da parte de ła comunità copta d'Ezito ła vien fata s-ciopar da na autobonba che ła farà 21 morti e oto ferii.
  • 2012 – La Danemarca ła ciapa ła presidensa de turno de l'Union eoropea
  • 2014 – L'eoro el devien ła moneda ufisałe de ła Letònia
  • 2015 – L'eoro el devien ła moneda ufisałe de ła Lituània
  • 2017
    • Malta ła ciapa ła presidensa de turno de l'Union eoropea
    • Asalto armà inte un night club de Istanbul co 39 vìtime
  • 2018 – L'Aràbia Saudia e i Emirai Àrabi Unii i ze i primi paezi del Golfo Pèrsego a inpostar l'IVA su racuanti prodoti

Nasesticanbia

Morticanbia

  • 1748:
    • Johann Bernoulli, matematego svisero.
  • 2003:
    • Giorgio Gaber, cantante tałian.

Feste e ricorensecanbia

Sivìicanbia

Internasionai:canbia

Nasionałi:canbia

Rełijoxecanbia

Santi catołisicanbia

  • Santa Maria Mare de Dio.
  • San Fulgensio de Ruspe, vescovo.
  • San Bepi Maria Tomaxi, cardinał.
  • San Memo de Volpian.
  • San Odilone de Cluny.
  • San Cencio Maria Stranbi, vescovo.
  • Santa Zdislava Berka.

Festa del patrono de łe sitàcanbia

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.duhocchina.com/baike/index.php?lang=vec&q=1°_de_zenaro&oldid=1164706"