Laserdisc

LombardQuest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína

El Laserdisc a l'è stad un formad de registristrazzion per l'home video vendud del 1978 ai prim agn 2000, prim esempi de disch otegh a vesser comerciad publegament. In principi del tut analogich, cont el temp el gh'ha havud acess a l'audio digital e anca se la soa qualità a l'era pussee volta de quella de la VHS e de Betamax el gh'ha havud no inscì tant de success in Ocident, soratut per el so volt cost e l'impossibilità de registràgh la television, e l'è stad doperad soratut di videofil che voleven pussee de qualità, al contrari in Giapon l'è rivad a 'na penetrazzion de mercad de circa el 10%.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la WikipediaVedrina
Comparazzion in tra un Laserdisc e 'n DVD

StoriaModifega

L'ideja de 'n formad de registrazzion video otegh cont un disch trasparent la vegn in del 1963 a James Russell e David Paul Gregg, che la breveten in del 1970. La MCA la crompa 'sta tecnologia in del 1968 e in del 1969 Philips la desvilupa un disch otegh video rifletent, e i do aziende se meten insema per fà 'n sistema pussee bon, che l'è demostrad per la prima voeulta in del 1972 e mitud in comerci per esperiment in del 1978, du agn dopo del rivà in sul mercad del videoregistrator VHS e quater agn prima del rivà del CD.

In principi a l'è vendud 'me MCA DiscoVision, ma poeu in del 1980 Pioneer la crompa la pupart di azzion del sistema e l'ha mitud dent i nom LaserDisc e LaserVision. In l'otover 1981 a l'è lanziad in Giapon e, fina a la soa fin in del 2009, inn stad vendud circa 3,6 milion de letor. El prim film sortid per la piataforma a l'è stad Jaws in del 1978 menter el darrer a l'è stad Tokyo Raiders, sortid in del setember 2001.

In del 1984 Sony l'ha lanziad un sistema Laserdisc bon de tegnì dent dacc digitai, compagn de 'n CD-ROM, bon de havégh denter pussee de 3 GiB.

In del 2001, in del mercad american, el Laserdisc l'era stad sostituid del tut del DVD, anca se 'n quaj letor l'era an'mò importad del Giapon per i collezzionista. Propi in Giapon, inveci, i letor inn stad fad su fina al 2009. In Europa, inveci, a l'è stad semper un formad poch cognossud, anca se la BBC l'ha doperad el sistema per el BBC Domesday Project, oltra che per mostrà i so loghi in di trasmission e studi televisiv.

TecnologiaModifega

El Laserdisc, compagn di DVD o fina di Blu-ray, el dopera un laser per vesser lensgiud e la soa informazzion l'è representada di pich e di boeugg in la superfis ma, a diferenza di formad digitai, l'informazzion l'è salvada in manera analogica e l'è representada de la distanza in tra i element del disch, cont el video salvad in composit e l'audio salvad in PCM o in FM in principi e, pussee inanz, in digital.

A l'era impraticabel per l'epoca doperà un sistema de codifega digital, donca a l'è stad doperad un sistema fondad in sul pirlà del disch, che 'l permeteva trè codifeghe:

  • CAV, o ben Velocità Costanta Angolar, indova che el disch el sgirava in manera costanta a la midema velocità (1'800 sgpm per NTSC, 1'500 per PAL) per tuta la reproduzzion e ogni sgir el lensgeva un frame del video. 'Sto sistema el permeteva 30 menut per lat in su NTSC e 36 in su PAL, el permeteva de congelà un frame e 'l sbassava anca el ris'c de interferenza in tra i linie.
  • CLV, o ben Velocità Lineara Costanta, indova che el disch l'andava pussee pian intant che 'l se svesinava a la fin, inscì de permeter de havégh fina a 60 menut in NTSC e 64 in PAL, ma a cost de havégh no la possibilità de congelà un frame senza hardware pussee e de ris'cià pussee de interferenze
  • CAA, o ben Acelerazzion Angolar Costanta, mituda in di prim agn '80 per risolver i problema principai de CLV, el sbassa la velocità cont un sistema scalar inveci che cont un sistema linear, roba che la permeteva 'na capacità compagna de quella del CLV, di voeulte pussee granda, ma senza perder in qualità.

AudioModifega

I son podeven vesser salvad in pussee manere, in principi domà in analogich e, pussee inanz, digital. Con la tecnologia pussee bona un disch NTSC el podeva havégh denter una tracia stereo analogica e 'na tracia digital de qualità compagna a quella de 'n CD, in PCM e senza compression, al contrari quej in PAL podeven havégh domà una tracia, che la podeva vesser analogica o digital, anca lee de qualità CD. In del Regn Unid i disch con la trascia analogica eren ciamad "LaserVision", menter quej con la trascia digital "LaserDisc". 'Me che sia, in tucc i cas el son a l'era codifegad in Eight-to-fourteen modulation, compagn di CD.

Dolby Digital e DTS a inn stad mitud per la prima voeulta in su Laserdisc, in su la version giaponesa de Guerr Stellar: Episodi I - La menascia fantasma, e inn rivad poeu in d'un quaj alter titol costos prima de la fin de la vita de la piataforma. A diferenza di DVD, indova che 'sti informazzion eren salvade in formad digital, in sul Laserdisc eren salvade in modulazzion de frequenza a cost de la trascia video e i letor gh'haveven de havégh un chip aposta per estràll e reprodùll, roba che l'era assee comuna in di letor medi-volt de la mità di agn '90, ma vers la fin del decenni, cont el volzàss di vender di DVD, i produtor hann desmetud de metél. El PAL a l'era pussee limitad, e domà vers de la fin de la vita l'è stad possibel meter 'sti formad digitai.

In di revard de l'audio digital, el Laserdisc a l'era superior rispet a ogni formad de casseta comercial, menter per l'audio analogich el variava fiss de disch a disch e de letor a letor, in bas a la qualità de masterizazzion, di component del sistema e inscì via.

DimensionModifega

La mesura pussee comun del Laserdisc a l'era quella de 30 cm, assee vesina a quella de 'n disch fonografegh LP, che permeteven un temp de registrazzion de 30/36 menut per lat (CAV NTSC/PAL) a 60/64 menut per lac (CLV NTSC/PAL).

Gh'eren anca 'na minoranza de disch in formad EP de 20 cm, quell de 45 sgir, e permeteven 20 menut per lat. Eren doperad soratut per i compilation musegai.

El formad de 12 cm, compagn de un Compact Disc, a l'era vendud me CD Video o Video Single Disc, e 'l podeva havégh denter 20 menut de musega in formad CD, lensgibel de ogni letor, e 5 menut de video Laserdisc.

LetorModifega

Per savenn pussee, varda l'articol Letor de Laserdisc.
Un vegg letor a marchi Magnavox

I prim letor doperaven di laser elio-neon de 632,8 nm, che gh'haveven un color ross-naranz, al contrari quèi vegnud dopo, a stat solid, doperaven di laser infraross a semicondutor, cont una longheza d'onda de 780 nm.

El prim letor a stat solid, el LD-700, l'è stad lanziad in del mercad de Pioneer in del 1984, e l'è stad anca el prim letor a caregà i disch de denanz e minga de sora. I laser a gas a inn sortid poch dopo del mercad di consumator e 'n quaj ann dopo anca de quell industrial.

La pupart di letor de Laserdisc ghe faseven sgirà el disch a l'utent, ma poeu inn rivad di letor ch'eren boni de girà inveci el laser, inscì de podé lesger un disch intregh. Gh'eren anca di letor industriai e di kit che permeteven de lenger de fila pussee disch, fina a 50 per un quaj sistema propi specialistegh.

La pupart di letor sortid dopo de la mità di agn '80 eren boni anca de lensger i compact disc, e 'n quaj letor el faseva anca de roeuda per cambià i CD, fina a cinch.

In del 1996 el sortiss el Pioneer DVL-9, bon de lensger sia i Laserdisc che i DVD.

Letor famosModifega

  • Pioneer PR7820, prim letor industrial, bon de vesser controllad de 'n computer, doperad per el prim videosgioeugh american in su LaserDisc Dragon's Lair.
  • Pioneer CLD-1010, prim letor bon de lensger i CD-Video discs, sortid in del 1987.
  • Pioneer CLD-D703, un modell del 1994 con audio digital
  • Serie Pioneer LaserActive: I letor Pioneer CLD-A100 e NEC PCE-LD1 permeteven de sgiugà ai disch per Sega Genesis e TurboGrafx16 con di component pussee
  • Serie Pioneer DVL, bon de lensger DVD e Laserdisc

MarchiModifega

Logo de compatibilità cont el sistema

In del desvilup MCA Inc, co-proprietaria del sistema, l'ha ciamad el sistema Optical Videodisc System, Reflective Optical Videodisc e Laser Optical Videodisc in di vari ducument, in del 1968 la se stabiliza in sul nom Disco-Vision, mudad in DiscoVision, senza el tratin, in del 1978. MCA a l'era el produtor de film pussee grand per el sistema e donca i so film eren marciad inscì.

A Philips la ghe piaseva pussee la sigla VLP, de l'olandes Video Langspeel-Plaat (Video-disch longh), e la voleva fà anca un sistema compagn per l'audio ciamad ALP, che però l'è 'ndad de nissuna part. Donca, fina ai prim agn '80, el sistema el gh'haveva nissun nom ofizzial unegh, e l'è stada la formazzion de la LaserVision Association a dàgh el nom che l'è cognossud incoeu, anca se di produtor han sutad a doperà di marchi diferent per i so sistema.

Pioneer Corporation a l'era assee cognossuda per la Bissa Scudellera del Laserdisc, che l'era mituda in sui disch a lat singol per dìgh a quej che lensgeven l'alter lat che gh'era dent nagot e de lensger l'alter. Tra l'alter, eren lor i proprietari del marchi comercial LaserDisc per i letor, desgià che eren entrad in del setor in d'una partnership paritaria con la MCA.

Confront cont i tecnologie coeveModifega

VHSModifega

Rispet ai VHS el Laserdisc el gh'haveva tancc de vantagg: per esempi el gh'haveva 'na resoluzzion de 425 linie televisive in NTSC e 440 in PAL, rispet ai 240 in NTSC de la videocasseta. A l'era anca pussee fazil doperà l'audio digital in sul Laserdisc, al contrari in su la VHS a l'è restada semper 'n aplicazzion de nicchia, tra l'alter, in su NTSC, el Laserdisc el podeva havégh pussee trasce audio, roba che la permeteva de vender disch bilengov o cont i coment del diretor, impossibil cont una VHS.

L'acess in del Laserdisc a l'era casual, donca a l'era possibel rivà a 'n dad pont de 'n olter pont senza specià tant de temp, oltra a menà inanz el disch con precision, roba impossibel cont el bindell.

In principi, i Laserdisc costaven men de fà rispet ai cassete, desgià che se faseven de un stamp, donca la duplicazzion a l'era imediada, e gh'haveven nissuna part in moviment de meter dent, donca un disch se faseva in poch segond menter una casseta la gh'haveva besogn de temp e de 'n impiant assee costos, ma cont el cresser de la domanda el prezzi di cassete el s'è sbassad a la svelta e per el 1990 fà un disch el costava circa 5$ menter una casseta 1$.

Però, i Laserdisc per el mercad ordinari se podeven no doperà per registrà la television, a diferenza di VHS che, in principi, eren vendude propi per quell e donca gh'hann havud una spinta in del mercad, rispet ai disch che se podeven doperà domà per vedé di contegnud preregistrad.

A bon cunt, i disch otegh gh'hann anca 'na durada pussee longa de 'n bindell, desgià che gh'è nissuna part con di dacc in contat cont el letor, a diferenza di VHS che gh'haveven el bindell a contat con la testina, e donca cont el temp el se podeva danegià o s'cepà in cas de problema. Gh'è de tegnì a ment, però, che un Laserdisc fad mal el po vesser vitima del fenomen ciamad "laser rot" ("laser marsc" in ingles), indova che i vari nivei del disch de separen e donca el disch el se po pu lensger ben.

DVDModifega

Laserdisc e DVD inn stad mai in direta competizzion, desgià che cont el rivà in comerci del DVD el Laserdisc l'éra squasi estint, ma inn interessant de analizà insema vist che inn stad in tra i formad video pussee important in su disch otegh.

El Laserdisc el gh'ha dent un video composit, indova che i informazzion in su la luminosità e 'l color inn salvad insema e l'è el dispositiv a partìj, ma poden nò vesser separad del tut, menter el DVD el salva el video in formad digital e ogni frame a l'è salvad in manera indipendenta e 'l segnal a l'è istess de quell che 'l gh'è in su la cobia master de che l'è fad. A segonda del formad doperad, un DVD el po havégh una fedeltà propi granda al video original.

La compression digital di DVD, de 'n oltra banda, la po menà a dì artifat visiv, compagn de 'na forta visibilità del confin in tra i blòch de compression o di problema cont el contrast, roba che la po minga capità cont el Laserdisc, formad per intregh analogich. Despess, in di prim sortide in DVD, el mercad cinefil l'ha preferid la version Laserdisc, ma cont el temp el DVD l'ha mostrad la soa superiorità.

Vantagg del LaserdiscModifega

I letor Laserdisc ghe daven pussee de controll a l'utent, per esempi gh'eren no di sezzion indova che se podeva no mandà inanz el video, a diferenza del DVD indova che l'è possibel oblegà l'utent a guardà di toch, sistema doperad de sòlet per i avis contra la pirateria.

In di Laserdisc CAV a l'era adiritura possibel soltà a un frame per numer, una roba rara in del mercad del DVD, idem per la possibilità de cercà a la svelta con l'inanz svelt, roba che un quaj letor DVD el permeteva cont una RAM. Quella roba chi l'ha dad un bon mercad al Laserdisc in del mond di collezzionista e archivista.

Svantagg del LaserdiscModifega

Un Laserdisc, per la soa grandezza, a l'è pussee gram de mandà in sgir e anca de fà pirlà in del letor, e donca fann pussee rumor di letor di DVD o anca di VHS. Tra l'alter, per via de la volta qualità del segnal, el gh'haveva men de temp a disposizzion de quell possibel in d'un DVD o anca in d'una videocasseta. Tra l'alter, minga tucc i letor podeven lensger tucc e du i lat de 'n disch, donca di voeulte l'utent el gh'haveva de sgiràll a man a mità del temp. Nissun letor domestich foeura del Pioneer LD-W1, tra l'alter, el podeva lensger du disch insema e donca, se 'l film l'era pussee longh de 'n disch, besognava cambiàll a man.

Tra l'alter, el salvatagg de 'n frame perfet e la ricerca per frame la fonzionava domà cont i disch CAV, pussee costos, almen nativament, ma tancc de letor gh'haveven un buffer de memoria per fàll possibel con tucc i disch.

Se el video analogich l'era no inscì sensibil ai grafi in su la superfis del disch per quell che 'l revarda la lensibilità, gh'era nissun sistema de corezzion di eror o checksum, donca un eror el se vedeva in sul video. Quand che un disch l'era fad no inscì ben e l'era 'n poo des'centrad o el letor l'era un poo fallad in del controll de la velocità in di disch CLV el podeva capità l'inscì ciamad crosstalk, indova che el laser el lensgeva per eror un toch de 'm oltra tracia che la se vedeva 'me interferenza o nev in del video. Cont i disch CAV, se ben fonzionant, el capitava no, ma podeva capità, se l'era voncc, che 'l capitass el frame lock, cioè che el laser el se blocàss in su 'n frame, comè se 'l fuss in pausa.

A diferenza del DVD, che 'l da un resultad squasi compagn per ogni letor e i diferenze se poden vedé domà a volta qualità e in sui di TV grand, in sul Laserdisc el letor che 'l lensgeva el disch el gh'haveva forta importanza in su la qualità del video e 'n video el podeva doncà paré gram in su 'n letor de poch franch menter bon in su 'n letor che 'l costava pussee.

EvoluzzionModifega

MUSE LDModifega

In del 1991 vari produtor nonzien el noeuv standard MUSE LD, o ben un standard a volta definizzion che 'l sarà replicad domà 15 agn pussee inanz in digital del Blu ray e de l'HD DVD. Fondad in sul sistema Multiple sub-Nyquist sampling encoding (breviad MUSE) de la NHK, un disch MUSE l'havaria doperad un disch compagn de quell classegh, ma con 1'035 linie de television visibil, cont un aspet 5:3. I letor compatibil MUSE eren boni de lensger anca i disch NTSC standard e despess otegniven di resultad pussee bon di letor vegg, grazzia al laser ross pussee strecc, che donca l'era pussee bon de lensger senza curàss di eror, di grafi o anca de 'n disc rot linsger, e 'l capitava squasi mai el crosstalk.

Oltra a 'n letor bon, per i disch MUSE besognava havégh un televisor compatibel o un decoder aposta, che costaven 'na fraca de daner, anca pussee de 10'000$. A inn mai sortid foeura del Giapon, anca se 'n quajvun i ha importad per i cinefil. A gh'è stad anca un esperiment per el sistema europee a volta definizzion HD-MAC.

Laserdisc anamorfeghModifega

Cont el rivà di prim televisor a 16:9 in di prim agn '90, Pioneer e Toshiba hann provad a doperà el noeuv formad a so vantagg e hann doperad un sistema anamorfegh, indova che i imagin eren registrade inscì de havégh no dent el letterbox 'me part de l'imagin, e donca podé dà 'n imagin bona sia per un televisor noeuv che per vun vegg a 4:3.

A bon cunt, però, poch letor eren boni de gestì 'sti disch, e donca in sui TV a 4:3 l'imagin a l'era grama de vidé. Desgià che, foeura del Giapon, squasi nissun el gh'haveva un televisor a 16:9, gh'hann havud propi poch de mercad, e in Ocident a inn stad domà foeura per di reson promozzionai, menter in del Pajes del Sol che 'l se leva su, a gh'è stada 'na quaj sortida per el mercad di consumator.

Us speziaiModifega

Controll computerizadModifega

In di prim agn '80 Philips l'ha relassad un letor aposta che 'l se podeva conligà a 'n computer e in del 1985 Jasmine Multimedia l'ha relassad un jukebox fonzionant a Laserdisc. Quell sistema chi, se tacad a 'n PC, el podeva mostrà 'na fraca de informazzion, per esempi liber, pagine de giornal, manoscrit antigh o informazzion didateghe.

In la mità di agn '80 la Lucasfilm l'haveva desvilupad un sistema de editing di video minga linear fondad in sul Laserdisc, indova che i scene eren masterizade in su 'n disch e cont un letor conligad a 'n computer se podeva fà 'na scaleta di varie scene per catà foeura comé metij insema, e 'l se stava no a desvilupà la pellicola e poeu tajàlla. De 'sto sistema, ciamad EditDroid, inn stad fad 24 esemplar e 'n quajvun el doperava anca pussee disch insema, compagn de 'n hard disk d'incoeu.

In del 1986 per el proget BBC Domesday Project l'è stad doperad un letor Laserdisc cont un'interfacia SCSI per tacàll a 'n microcomputer BBC Master e 'l disch, in d'un formad ciamad LV-ROM, el gh'haveva dent sia i imasgin che el software guida, che l'era salvad in formad binari in la tracia audio. 'Sto sistema el permeteva donca de messedà di element de grafega digital cread del computer a di element a volta resoluzzion ciapad del disch.

Semper in di agn '80 DEC l'ha relassad el sistema Interactive VideoDisc Information System, che 'l fonzionava indeperlu e l'era pensad per l'istruzzion e l'adestrament.

HyperCard, lenguagg de scripting per i computer Apple, el gh'haveva 'n estension che la permeteva de doperà di element de 'n Laserdisc e de comandà la letura de 'n disch con di comand dad del computer in di limit catad foeura del programador. 'Sti stack eren compartid in la comunità e despess doperad per l'istruzzion.

In del 1989 Pioneer l'ha relassad el letor LD-V2000 che, cont i so conetor RS-232 e DIN, el se controllava cont un computer, ma l'era per el rest un modell propi fondamental in di carateristeghe.

Commodore International, in del 1992, l'ha mostrad un sistema per el so computer Amiga che 'l permeteva de meter sora a 'n contegnud video che 'l vegnuda de 'n disch de la grafega generada del computer, a travers del controllà del letor con la porta serial.

In del midem period Matrox, sota contrat con l'Armada di Stat Unid, l'ha fad un sistema de istruzzion fondad in sul Laserdisc e in su 'n 286, che 'l lensgeva domà 'na trascia audio analogega. Tancc de 'sti sistema inn stad vendud in di agn '90 'me surplus militar, despess senza al software de controll.

Video-sgioeughModifega

La capacità de access istantaneo in d'ogni part del disch l'ha permitud de fà su vari sgioeugh, arcade e de cà, fondad in sul Laserdisc, in del formad di film interativ, indova che una scerna de l'utent la menava a 'n noeuv toch de film. Di voeulte, podeven vesser sociad a di element de grafega computerizada per mudà la scena e fà el sgioeugh pussee autonom di imagin in sul disch.

KaraokeModifega

In Asia, indova che el karaoke a l'è 'na roba propi importanta, Pioneer Electronics l'haveva lanziad el formad LD-G, estension del formad CD+G, che 'l permeteva de salvà di sota-titoi pussee in la tracia audio, che se podeven lensger cont un decoder aposta, sistema assee doperad in di gabine del karaoke.

Formad registrabelModifega

Un RLV comparad a un DVD-R

El formad Laserdisc a l'era, fondamentalment, no registrabel de l'utent comum, ma gh'eren di opzzion professionai che, cont un letor particolar, permeteven de scriver un disch Laserdisc aposta. La prima, fada su de la Sony, a l'era el CRVdisc, che 'l se podeva domà scriver 'na voeulta e l'era doperad soratut per i backup professionai, ma l'era no compatibel cont un letor normal perchè el gh'haveva 'na scoca special.

Poch dopo a l'è sortid el Recordable Laser Videodisc, in pratega istess de 'n CD-R, che 'l se podeva lensger in d'ogni letor de Laserdisc, con l'unega diferenza rispet a un disch standard del color, ross.

Pioneer l'ha relassad el sistema professional VDR-V1000, che con di disch aposta el prometeva fina a un milion de scriture con domà un disch.

BibliografiaModifega

  • Isailovic, Jordan. Videodisc and Optical Memory Systems. Vol. 1, Boston: Prentice Hall, 1984. ISBN 978-0-13-942053-5.
  • Lenk, John D. Complete Guide to Laser/VideoDisc Player Troubleshooting and Repair. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1985. ISBN 0-13-160813-4.

Alter progetModifega

Vos coreladeModifega