Macedònia (Grècia)

Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos. La Macedònia grega té fronteres estatals amb Albània, Macedònia del Nord i Bulgària. Es divideix en tres perifèries o regions administratives: la Macedònia Occidental, la Macedònia Central i la Macedònia Oriental (aquesta última una part de la regió que engloba també Tràcia i que s'anomena Macedònia Oriental i Tràcia), subdividides al seu torn en 13 nomoí o departaments. Inclou l'illa de Tassos i la península de la Calcídica, on hi ha la comunitat monàstica autònoma del mont Atos. És la segona regió més poblada de Grècia, després de l'Àtica. La capital i la ciutat més important és Tessalònica, amb més de 700.000 habitants; passen dels 50.000 les poblacions de Kalamarià, Kavala, Serres, Katerini, Drama i Èvosmos.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMacedònia
Μακεδονία (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimregne de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 45′ 00″ N, 22° 53′ 59″ E / 40.75°N,22.8997°E / 40.75; 22.8997
CapitalTessalònica Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.382.857 Modifica el valor a Wikidata (69,72 hab./km²)
Llengua utilitzadagrec modern
pòntic Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34.177 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1913 Modifica el valor a Wikidata

El seu territori ocupa la major part de la regió originària de l'antiga Macedònia. Aquest nom va passar a denominar més endavant una extensa regió dels Balcans coneguda modernament també com a Macedònia, de la qual la Macedònia grega n'ocupa el 52,4% del territori i hi viu el 52,9% de la població. Fou part de l'Imperi Otomà fins al 1912. El 1913, la major part de les terres otomanes d'Europa foren dividides en els estats veïns de Grècia, Sèrbia, Bulgària, Albània i Montenegro.

Geografiamodifica

Macedònia
L'Imperi d'Alexandre el Gran
La Torre Blanca de Tessalònica
Ciutats macedònies (Població)
1. Tessalònica (Capital)773.180 hab.
2. Kalamarià87.255 hab.
3. Kavala63.774 hab.
4. Serres56.145 hab.
5. Katerini55.721 hab.
6. Drama55.632 hab.
7. Èvosmos52.624 hab.
8. Kozani47.451 hab.
9. Vèria47.411 hab.
10. Stavroúpoli41.653 hab.
11. Ampelókipoi40.969 hab.
12. Ptolemaida32.775 hab.
13. Giannitsà26.296 hab.
14. Èdessa25.619 hab.
15. Kilkís24.812 hab.
16. Nàousa19.870 hab.
17. Nea Moudanià17.032 hab.
18. Flórina16.711 hab.
19. Kastorià16.218 hab.
20. Grevenà15.481 hab.
21. Alexandria13.229 hab.
22. Polígiros10.271 hab.

Divisió administrativamodifica

Macedònia està formada per 3 regions administratives o περιφέρειες (perifèries), subdividides alhora en νομοί (nomoí), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A més a més hi ha una regió autònoma anomenada el Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Oros o "Muntanya Sagrada"), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és Kariès (Καριές).

Localització de Macedònia a Grècia
1. Kastorià (Νομός Καστοριάς, Nomós Kastoriàs)
2. Flórina (Νομός Φλώρινας, Nomós Flórinas)
3. Kozani (Νομός Κοζάνης, Nomós Kozanis)
4. Grevenà (Νομός Γρεβενών, Nomós Grevenon)
5. Pella (Νομός Πέλλας, Nomós Pellas)
6. Imathia (Νομός Ημαθίας, Nomós Imathias)
7. Pieria (Νομός Πιερίας, Nomós Pierias)
8. Kilkís (Νομός Κιλκίς, Nomós Kilkís)
9. Tessalònica (Νομός Θεσσαλονίκης, Nomós Thessalonikis)
10. Calcídica (Νομός Χαλκιδικής, Nomós Khalkidikís)
11. Serres (Νομός Σερρών, Nomós Serron)
  • Macedònia Oriental (Ανατολική Μακεδονία και Θράκη, Anatolikí Makedonia kai Thraki) — 2 nomoi:
12. Drama (Νομός Δράμας, Nomós Dramas)
13. Kavala (Νομός Καβάλας, Nomós Kavalas)

Vegeu tambémodifica

Enllaços externsmodifica

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015