L

Lletra de l'alfabet llatí

«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants. El seu nom és ela,[1] el[2] o ele.[3]

Infotaula de grafemaL

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterL (majúscula)
Unicode: 004C

l (minúscula)
Unicode: 006C

L (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF2C

l (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF4C

Ⓛ (majúscula)
Unicode: 24C1

ⓛ (minúscula)
Unicode: 24DB

🄛 (majúscula)
Unicode: 1F11B

⒧ (minúscula)
Unicode: 24A7

🅛 (majúscula)
Unicode: 1F15B

🅻 (majúscula)
Unicode: 1F17B

🄻 (majúscula)
Unicode: 1F13B

ℓ (minúscula, Letterlike Symbols (en) Tradueix)
Unicode: 2113

Ⅼ (majúscula, Formularis de números)
Unicode: 216C

ⅼ (minúscula, Formularis de números)
Unicode: 217C
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet polonès, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet àzeri, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet pannigerià, alfabet txec, alfabet anglès, alfabet llatí, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
Codi.-.. (codi Morse)
Lima (Alfabet fonètic de l'OTAN)
L (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

Històriamodifica

La lletra L deriva del semític i va ser adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt)Proto-semítica (L)Fenícia (L)Etrusca (L)Grega (lambda)
S39

Fonèticamodifica

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[4]

Quan n'hi ha dues de seguides, llavors fa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles.

Significats de la lletra Lmodifica

  • Bioquímica: en majúscula símbol de la leucina.
  • Física: en majúscula símbol del nombre leptònic
  • Matemàtiques: en els nombres romans té el valor de 50. Sol indicar la longitud
  • Unitats: en minúscula és el símbol del litre, unitat de volum.
  • Vehicles: Si és de color blanc sobre fons verd indica que un conductor és novell; sobre fons blau indica vehicle en pràctiques a través d'una escola; en fons vermell, en pràctiques en un vehicle privat. A les matrícules, indica procedència de Luxemburg i, abans, de Lleida
  • Al tèxtil indica talla gran
  • És el nom d'un llenguatge de programació

Lletres similars i símbols relacionatsmodifica

Referènciesmodifica

  1. «"Ela" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. «"El" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  3. «"Ele" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  4. Guia de correcció fonètica Arxivat 2009-02-02 a Wayback Machine., de Gabriel Bibiloni.

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015