Giraffa

Gènere de mamífers

Giraffa és un gènere de mamífers artiodàctils africans, que actualment són els animals terrestres més alts existents i també els remugants més grossos. Un estudi publicat el 2016 revelà que hi ha quatre espècies vivents de girafa en lloc de només una. Actualment, el gènere inclou onze d'espècies descrites a partir del ADN mitocondrial, de les quals set són extintes i l'espècie tipus n'és la Giraffa camelopardalis, que és l'única acceptada per la UICN. L'espècie G. attica anteriorment era considerada part de Giraffa però fou reclassificada com a Bohlinia attica el 1929.[2]

Infotaula d'ésser viuGiraffa Modifica el valor a Wikidata

Girafa massai al Parc Nacional de Mikumi (Tanzània)
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatsabana i bosc esclarissat Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè superior – recent[1]
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaGiraffidae
GènereGiraffa Modifica el valor a Wikidata
Brisson, 1762
Tipus taxonòmicCervus camelopardalis
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Les principals característiques de les girafes són un coll i cames extremadament llargs, els seus ossicons i el seu distintiu patró de colors en el pèl. Es classifiquen dins la família dels giràfids, juntament amb l'altre únic parent viu, l'ocapi. La seva amplia extensió abasta des del Txad al nord fins a Sud-àfrica al sud, i des del Níger a l'oest fins a Somàlia a l'est. Les girafes habiten en sabanes i boscos poc frondosos. La seva dieta consisteix en fulles, fruits i flors d'arbres, principalment de la mimosòidia. Pasturen aquests aliments de les parts més altes d'aquestes plantes, on els altres animals no hi poden arribar. Poden ser depredades per lleons, lleopards, hienes tacades i pel gos salvatge africà. Les girafes viuen en ramats familiars de femelles i les seves cries o bé grups de mascles solters no emparentats entre ells. Els mascles estableixen jerarquies entre ells a través de lluites en les que utilitzen el coll com a arma (necking en anglès). El mascle que en surt vencedor pot aparellar-se amb les femelles, les quals crien la descendència per si soles.

Les girafes han cridat l'atenció històricament a diferents cultures, tant antigues com actuals, per la seva peculiar aparença, i han estat sovint representades en pintures, llibres i dibuixos. Es troba classificada a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com a espècie vulnerable a l'extinció i ha estat extinta localment de moltes regions del seu hàbitat original. Les girafes encara es poden trobar avui dia en nombrosos grups en parcs nacionals i reserves de caça però les estimacions del 2016 indiquen que hi ha aproximadament 97.500 individus en llibertat, amb 1.144 individus més vivint en captivitat.

Etimologiamodifica

El nom giraffa té els seus orígens en la paraula àrab zarafa (àrab: زرافة, zarāfa),[3] mot que potser tindria en el origen en el mot somali geri, que vol dir ‘animals’.[4] El nom àrab prové d'una arrel que també significa ‘saltar’ o ‘anar de pressa’.[5] Hi hagué moltes variants de la paraula en anglès mitjà, tals com jarraf, ziraph i gerfauntz.[3] La paraula giraffa, en italià, va sorgir el 1590.[3] La forma moderna actual prengué forma a partir del 1600 del francès: girafe.[3] En català, la primera documentació del terme és del 1839.[6] El nom de l'espècie tipus, camelopardalis, prové del llatí,[7] que al seu torn prové del grec antic, fent referència a la seva forma de camell i al seu patró de colors semblant al lleopard.[8][9]

Taxonomiamodifica

Les girafes actuals foren classificades per Carl von Linné el 1758. Linné assignà el nom Cervus camelopardalis. Morten Thrane Brünnich classificà el gènere Giraffa el 1772.[10]

La girafa és, juntament amb l'ocapi, una de les dues úniques espècies vivents de giràfid, de l'ordre dels artiodàctils. Aquesta família fou molt més extensa en el passat, amb més de deu gèneres fòssils descrits. Els parents més pròxims coneguts dels giràfids són els climacoceràtids. Aquests, juntament amb els antilocàprids, formen la superfamília dels girafoïdeus. Aquests animals pogueren haver evolucionat de la família extinta paleomerícids, els quals foren possiblement els avantpassats dels cérvols.[11]

L'allargament del coll sembla que començà en una etapa molt primerenca del llinatge de les girafes. Comparacions entre les girafes i els seus avantpassats més antics suggereixen que les vertebres properes al crani s'allargaren abans, seguides de les vertebres de més avall.[12] Un avantpassat de les girafes fou Canthumeryx, el qual ha estat datat diverses vegades, de fa 25-20 milions d'anys, així com fa 17-15 milions d'anys o 18-14. Se n'han trobat diversos fòssils a Líbia. Aquest animal era de mida mitjana, esvelt i de cos semblant a un antílop. Giraffokeryx aparegué fa aproximadament 15 milions d'anys al subcontinent Indi i s'assemblà a l'ocapi actual o a una girafa petita, amb un coll larg i uns ossicons semblants als actuals.[2] Giraffokeryx podria haver compartit clade amb altres giràfids més grossos com Sivatherium i Bramatherium.[13]

El giràfid extint Samotherium (mig) en comparació amb l'ocapi (a sota) i la girafa. L'anatomia de Samotherium sembla mostrar una transició cap a un coll com el de la girafa.[14]

Evoluciómodifica

Ruminantia
Tragulina

Tragulidae


Pecora

Antilocapridae



Giraffidae




Cervidae




Bovidae



Moschidae







Cladograma basat en un estudi del 2003 de Hassanin and Douzery.[15][16]

Referènciesmodifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giraffa
  1. Entrada «Giraffa» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Mitchell, G. i Skinner, J.D. 2003; "On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis" Transactions of the Royal Society of South Africa 58(1):51-73
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Giraffe». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 1r novembre 2011].
  4. Peust, C.. Dolgopolʹskiĭ, A.. Semito-Hamitic Festschrift for A.B. Dolgopolsky and H. Jungraithmayr. Reimer, 2009, p. 257–60. ISBN 3-496-02810-6. «Some Cushitic Etymologies» 
  5. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «زرف». ISBN 8460008428. 
  6. «Girafa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «camelopardalis». A Latin Dictionary, Perseus Digital Library. [Consulta: 23 novembre 2011].
  8. «Definition of CAMELOPARD». Encyclopædia Britannica: Merriam-Webster. [Consulta: 3 setembre 2014].
  9. «Definition of camelopard». Dictionary of Medieval Terms and Phrases. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2014. [Consulta: 3 setembre 2014].
  10. Dagg, A. I. «Giraffa camelopardalis». Mammalian Species, 5, 5, 1971, pàg. 1–8. Arxivat de l'original el 2017-04-21. DOI: 10.2307/3503830. JSTOR: 3503830 [Consulta: 9 març 2018].
  11. Mitchell, G.; Skinner, J. D. «On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis». Transactions of the Royal Society of South Africa, 58, 2003, pàg. 51-73.
  12. Danowitz, M.; Vasilyev, A.; Kortlandt, V.; Solounias, V. «Fossil evidence and stages of elongation of the Giraffa camelopardalis neck». Royal Society Open Science, 2 150393, 07-10-2015.
  13. «Fossil evidence and stages of elongation of the Giraffa camelopardalis neck». Royal Society Open Science, 2, 10, 2015, pàg. 150393. Bibcode: 2015RSOS....250393D. DOI: 10.1098/rsos.150393. PMC: 4632521. PMID: 26587249.
  14. «The cervical anatomy of Samotherium, an intermediate-necked giraffid». Royal Society Open Science, 2, 11, 2015, pàg. 150521. Bibcode: 2015RSOS....250521D. DOI: 10.1098/rsos.150521. PMC: 4680625. PMID: 26716010.
  15. Hassanin, A.; Douzery, E. J. P. «Molecular and morphological phylogenies of Ruminantia and the alternative position of the Moschidae». Systematic Biology, 52, 2, 2003, pàg. 206–28. DOI: 10.1080/10635150390192726. PMID: 12746147.
  16. Wang, Q.; Yang, C. «The phylogeny of the Cetartiodactyla based on complete mitochondrial genomes». International Journal of Biology, 5, 3, 2013, pàg. 30–6. Arxivat de l'original el 2018-07-23. DOI: 10.5539/ijb.v5n3p30 [Consulta: 9 març 2018].

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015