Comarques de Catalunya

Divisió administrativa de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès[1] i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès.[2] El 17 de juny de 2023 Biosca i Torà van passar definitivament a formar part del Solsonès[3] i el 29 de juny Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages.[4]

Comarques de Catalunya

Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal —amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019—, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.[nota 1] Sovint es fa servir la simplificació de «43 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.[6]

Històriamodifica

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir les seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

L'establiment de tot un seguit de comtats fronterers a la Gòtia per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[7]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle xix. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[8]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va fer un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[8]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).

Propostes i reivindicacionsmodifica

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[9]

Llista de comarquesmodifica

Convencionsmodifica

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[10] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[11]

Comarques actualsmodifica

Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2022,[12] són:

ComarcaCodi
terr.
Codi

[13]

Habitants
(2022)
Sup.
(km²)
Dens.
(2022)
(hab./km²)
Capital
l'Alt Camp01AC45.54053884,7Valls
l'Alt Empordà02AE144.9261.358106,8Figueres
l'Alt Penedès03AP110.929593187,2Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell04AU20.4821.44714,2la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça05AG3.9584279,3el Pont de Suert
l'Anoia06AI125.065866144,4Igualada
l'Aran[* 1]39VN10.26863416,2Vielha e Mijaran
el Bages07BG180.8731.092165,6Manresa
el Baix Camp08BC197.525697283,3Reus
el Baix Ebre09BB79.6361.00379,4Tortosa
el Baix Empordà10BM138.517702197,4la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat11BT833.5404861.715,1Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès12BP112.460296379,4el Vendrell
el Barcelonès13BR2.280.04214615.643,5Barcelona
el Berguedà14BD40.2791.18534Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2]15CD19.44354735,6Puigcerdà
la Conca de Barberà16CB20.17665031Montblanc
el Garraf17GF156.794185847Vilanova i la Geltrú
les Garrigues18GG19.01179823,8les Borges Blanques
la Garrotxa19GX59.75073581,3Olot
el Gironès20GN198.582576345Girona
el Lluçanès43n/dn/dn/dn/dPrats de Lluçanès
el Maresme21MM462.2133991.159,8Mataró
el Moianès42MO14.42833842,7Moià
el Montsià22MT68.74473593,5Amposta
la Noguera23NG39.2971.78422Balaguer
Osona24OS165.2291.245132,7Vic
el Pallars Jussà25PJ13.1991.3439,8Tremp
el Pallars Sobirà26PS7.1811.3785,2Sort
el Pla d'Urgell27PU37.045305121,4Mollerussa
el Pla de l'Estany28PE32.941263125,4Banyoles
el Priorat29PR9.23849918,5Falset
la Ribera d'Ebre30RE21.92082726,5Móra d'Ebre
el Ripollès31RI25.51095726,7Ripoll
la Segarra32SR23.60172332,7Cervera
el Segrià33SI212.3881.397152,1Lleida
la Selva34SV177.542995178,4Santa Coloma de Farners
el Solsonès35SL13.6321.00113,6Solsona
el Tarragonès36TR263.428319824,8Tarragona
la Terra Alta37TT11.40874315,4Gandesa
l'Urgell38UR37.44758064,6Tàrrega
el Vallès Occidental40VC940.8815831.613,5Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental41VR417.543735568,1Granollers
CatalunyaCAT7.792.61132.108242,7
  1. Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.
  2. Oficialment Cerdanya. S'utilitza el nom Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[14]

Les successives modificacions comarcalsmodifica

Les noves comarques de 1988modifica

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[15]

MunicipiComarca anteriorComarca actual
Banyolesel Gironèsel Pla de l'Estany
Camósel Gironèsel Pla de l'Estany
Cornellà del Terriel Gironèsel Pla de l'Estany
Crespiàel Gironèsel Pla de l'Estany
Esponellàel Gironèsel Pla de l'Estany
Fontcobertael Gironèsel Pla de l'Estany
Palol de Revarditel Gironèsel Pla de l'Estany
Porqueresel Gironèsel Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajorel Gironèsel Pla de l'Estany
Serinyàel Gironèsel Pla de l'Estany
Vilademulsel Gironèsel Pla de l'Estany
Barbensl'Urgellel Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgellel Segriàel Pla d'Urgell
Bellvísla Noguerael Pla d'Urgell
Castellnou de Seanal'Urgellel Pla d'Urgell
Fondarellael Segriàel Pla d'Urgell
Golmésel Segriàel Pla d'Urgell
Ivars d'Urgelll'Urgellel Pla d'Urgell
Linyolala Noguerael Pla d'Urgell
Miralcampel Segriàel Pla d'Urgell
Mollerussael Segriàel Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesolael Segriàel Pla d'Urgell
el Poalla Noguerael Pla d'Urgell
Sidamonel Segriàel Pla d'Urgell
Torregrossales Garriguesel Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuigl'Urgellel Pla d'Urgell
Vila-sanal'Urgellel Pla d'Urgell
Barruerael Pallars JussàAlta Ribagorça
el Pont de Suertel Pallars JussàAlta Ribagorça
Vilallerel Pallars JussàAlta Ribagorça

Revisió comarcal 1990modifica

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[16]

MunicipiComarca anteriorComarca actual
AlfarràsNogueraSegrià
ArbolíPrioratBaix Camp
BonastreTarragonèsBaix Penedès
Caldes de MontbuiVallès OccidentalVallès Oriental
Castellet i la GornalGarrafAlt Penedès
Esplugues de LlobregatBarcelonèsBaix Llobregat
els GaridellsTarragonèsAlt Camp
MasllorençAlt CampBaix Penedès
la MolsosaAnoiaSolsonès
MontesquiuRipollèsOsona
Montornès de SegarraUrgellSegarra
Olesa de BonesvallsGarrafAlt Penedès
la PortellaNogueraSegrià
Sant Jaume d'EnvejaBaix EbreMontsià
Sant Just DesvernBarcelonèsBaix Llobregat
Sant Quirze de BesoraRipollèsOsona
Santa Maria de BesoraRipollèsOsona
Vallfogona de RiucorbSegarraConca de Barberà
VidràRipollèsOsona

Creació del Moianès 2015modifica

MunicipiComarca anteriorNova comarca
CaldersBagesMoianès
CastellcirVallès OrientalMoianès
CastellterçolVallès OrientalMoianès
CollsuspinaOsonaMoianès
l'EstanyBagesMoianès
GraneraVallès OrientalMoianès
MoiàBagesMoianès
Monistrol de CaldersBagesMoianès
Sant Quirze SafajaVallès OrientalMoianès
Santa Maria d'OlóBagesMoianès

Creació del Lluçanès 2023modifica

El 4 de novembre de 2011, 8 municipis van tramitar al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.[17] La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, i com a resultat el 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part. El 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. Després d'anys de reivindicació social, el 3 de maig del 2023 el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca del país

Els municipis que formen part d'aquesta comarca són els següents:

MunicipiComarca anteriorNova comarca
AlpensOsonaLluçanès
LluçàOsonaLluçanès
OlostOsonaLluçanès
OristàOsonaLluçanès
PerafitaOsonaLluçanès
Prats de LluçanèsOsonaLluçanès
Sant Agustí de LluçanèsOsonaLluçanès
SobremuntOsonaLluçanès

Notesmodifica

  1. La llei aprovada el 5 de febrer de 2015, en la disposició addicional segona.2, estableix que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».[5]

Referènciesmodifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de Catalunya
  1. «El Moianès, nova comarca catalana», 15-04-2015. Arxivat de l'original el 21 de maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
  2. «El parlament aprova definitivament la creació de la comarca del Lluçanès». Vilaweb, 03-05-2023. [Consulta: 4 maig 2023].
  3. Serrat, Laura. «Torà i Biosca aproven de forma definitiva el seu traspàs al Solsonès», 17-06-2023. [Consulta: 23 gener 2024].
  4. 324cat. «Sant Feliu Sasserra torna al Bages, després de ser només 8 setmanes al Lluçanès», 29-06-2023. [Consulta: 23 gener 2024].
  5. Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
  6. 324cat. «Aragonès signa la Llei de creació del Lluçanès, la 43a comarca de Catalunya: "No és romanticisme, és cohesió social"», 10-05-2023. [Consulta: 17 maig 2023].
  7. Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
  8. 8,0 8,1 Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
  9. Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts, Scripta Nova.
  10. «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. [Consulta: 7 abril 2014].
  11. Abreviacions Arxivat 2009-07-11 a Wayback Machine., editat per la Secretaria de Política Lingüística.
  12. «Densitat de població. Comarques i Aran, àmbits i províncies». IDESCAT. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2020].
  13. «Codis de comarca. Secretaria de política lingüística. 2005; p. 40.», 2005. Arxivat de l'original el 2019-07-10. [Consulta: 2 octubre 2019].
  14. «Comarques de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].
  16. «Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].
  17. Cañada i Campos, Josep «Anunci d'informació pública de la proposta de creació de la comarca del Lluçanès». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 6006, pàg. 58723 [Consulta: 16 novembre 2011].

Vegeu tambémodifica

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015