1965
Any
Tipus | any civil i any comú començat en divendres |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1965 (mcmlxv) |
Islàmic | 1385 – 1386 |
Xinès | 4661 – 4662 |
Hebreu | 5725 – 5726 |
Calendaris hindús | 2020 – 2021 (Vikram Samvat) 1887 – 1888 (Shaka Samvat) 5066 – 5067 (Kali Yuga) |
Persa | 1343 – 1344 |
Armeni | 1414 |
Rúnic | 2215 |
Ab urbe condita | 2718 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
Anys | |
1962 1963 1964 - 1965 - 1966 1967 1968 |
Esdevenimentsmodifica
- Països Catalans
- 12 de març, Catalunya: arran de les declaracions que feu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat Escarré d'Espanya, el qual s'exilia a Milà.
- 3 de juliol, Barcelona: Els Beatles actuen a Barcelona.[1]
- 26 de setembre, Barcelona: se celebra el concurs de castells II Gran Trofeu Jorba-Preciados a l'avinguda del Portal de l'Àngel.
- 3 de desembre, Girona: Són aprovades en Consell de Ministres les obres de canalització del riu Onyar, al seu pas per Girona.[2]
- 20 de desembre, Barcelona: Juan Marsé guanya el Premi Biblioteca Breve amb l’obra Últimas tardes con Teresa.[3]
- 30 de desembre, Filipines: Ferdinand Marcos n'esdevé el president.
- Es comença a emetre la sèrie de televisió Quentin Durgens, M.P.
- Es funda l'ISOCARP, associació internacional que agrupa persones que treballen en la planificació urbana.
- Resta del món
- 9 de desembre, Estats Units: es publica el número 48 de Fantastic Four que inclou les primeres aparicions de Galactus i Silver Surfer.[4]
- Estats Units: l'artista estatunidenc Joseph Kosuth crea l'obra Una i tres cadires.[5]
- 11 d'agost, inici dels "Watts Riots" ,sèrie de violents enfrontaments entre la policia de Los Angeles (EUA) i els residents de Watts i altres barris predominantment afroamericans del sud-centre de Los Angeles que van començar l'11 d'agost de 1965 i van durar sis dies.[6]
Premis Nobelmodifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau |
Naixementsmodifica
- Països Catalans
- 3 de gener, Barcelona: Daniel Fernandez, polític català.
- 23 de març, Sant Just Desvern: Teresa Rioné Llano, exatleta catalana, plusmarquista de les proves de 100 i 200 metres llisos.[7]
- 25 de març, Barcelona, Jordi Basté i Duran, periodista.[8]
- 2 d'abril, Torrent: Amparo Folgado Tonda, diplomada en Treball Social i política, ha estat alcaldessa de Torrent (Horta Oest).[9]
- 19 d'abril, Barcelona: Mayte Martín, cantaora catalana de flamenc, cantant de boleros i compositora.[10]
- 20 d'abril, Torroella de Montgrí: Montserrat Bassa i Coll, professora, política i diputada.[11]
- 2 de maig, Valls: Pepa Plana, actriu i pallassa catalana.[12]
- 4 de juny, Figueres, Alt Empordà: Toni Soler, periodista, productor de televisió i escriptor català.
- 6 de juny, Manlleuː Magda Polo Pujadas, filòsofa, editora, poeta i professora universitària catalana.[13]
- 9 de juny, Barcelonaː Sílvia Comes, cantant relacionada amb el món de la cançó d'autor i la poesia.[14]
- 16 de juny, Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (m. 2019).[15]
- 17 de juny, Xàbia: Consuelo Femenía Guardiola, diplomàtica valenciana, des de 2018 l'ambaixadora d'Espanya a Malta.[16]
- 3 d'agost, València: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.
- 4 d'agost,
- Barcelona: Núria Garcia Quera, escriptora catalana.[17]
- Barcelonaː Neus Asensi, actriu catalana de cinema i televisió.[18]
- 11 d'agost, Saint Matthews, Carolina del Sud, Estats Units: Viola Davis és una actriu estatunidenca de cinema, televisió i teatre.[19]
- 13 d'agost, Sabadell: Miquel Calçada i Olivella “Mikimoto”, periodista català.
- 13 d'agost, Els Hostalets de Balenyà: Carles Capdevila i Plandiura periodista català, fundador del diari Ara (m. 2017).
- 1 de novembre, Girona, Gemma Nierga, periodista.[20]
- 5 de novembre, Sallent, Bages: Laura Massana i Mas, treballadora social i política catalana.[21]
- 27 de novembre, Còrdova: Maria Rosa Nogué i Almirall, escriptora catalana.[22]
- 13 de desembre, Alacant: Genoveva Reig Ribelles, empresària i política valenciana.[23]
- 28 de desembre,
- Barcelona: Marta Cantón i Gutiérrez, gimnasta rítmica, primera esportista espanyola a obtenir un diploma olímpic.[24]
- Barcelona: Dàmaris Gelabert, pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils.[25]
- Illa d'Eivissa: Carles Ribas, periodista
- Resta del món
- 4 de gener, Epsom, Anglaterra: Julia Ormond, actriu.
- 17 de febrer, Mickleover, Anglaterraː Alison Hargreaves, alpinista britànica, coronà l'Everest sense oxigen suplementari (m. 1995).[26]
- 16 de març, Madrid, Espanya: Belén Rueda, actriu i presentadora de televisió espanyola.[27]
- 25 de març, Nelsonville, Ohio, EUA: Sarah Jessica Parker, actriu coneguda per la seva interpretació a la sèrie Sex and the City.[28]
- 6 d'abril, Boston, Massachusetts, EUA: Black Francis, també conegut com a Frank Black, músic estatunidenc.
- 7 d'abril, Madrid: Ángeles González-Sinde, guionista i directora de cinema espanyola; ha estat Presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i Ministra de Cultura.[29]
- 19 d'abril, Moscou: Lilia Zilberstein, pianista russa.[30]
- 10 de maig, St. Catharines, Ontario: Linda Evangelista, model canadenca.[31]
- 22 de maig, Ipswich, Regne Unitː Theresa Zabell, regatista de vela esportiva espanyola, mundialista i medallista olímpica.[32]
- 29 de maig,- Madrid, Espanya: Emilio Sánchez Vicario, tennista espanyol.[33]
- 31 de maig, Nova York (Estats Units)ː Brooke Shields, actriu estatunidenca.[34]
- 1 de juny, Kóndopoga, República de Carèlia, antiga Unió Sovièticaː Larissa Lazútina, esquiadora de fons olímpica russa.[35]
- 8 de juny, Crema, Italiaː Giovanni Cesare Pagazzi, religiós i arquebisbe.
- 12 de juny, Sindelfingen, Alemanya: Heide Hatry, artista neo-conceptual d'origen alemany
- 13 de juny, Madrid, Espanya: Cristina de Borbó i Grècia, aristòcrata espanyola, Infanta d'Espanya.
- 16 de juny, Nova Yorkː Andrea Mia Ghez, astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.[36]
- 23 de juny, Manchester, Nou Hampshire: Patricia Racette, soprano estatunidenca.[37]
- 25 de juny, Vic de Fesensac, Occitània: Jean Castex, Batlle de Prada de Conflent i Primer ministre de França des de juliol de 2020
- 13 de juliol: Eric Freeman, actor
- 19 de juliol,
- Aberdeenshire, Escòcia, Regne Unit: Evelyn Glennie, percussionista virtuosa escocesa.[38]
- Terol, Aragó: Ana Labordeta de Grandes, actriu espanyola.[39]
- 20 de juliol, Wangen im Allgäu, Alemanya: Patricia Watson-Miller pilot britànica de ral·lis de motos.[40]
- 21 de juliol, Las Palmas de Gran Canaria: Patricia Guerra Cabrera, regatista canària, medalla d'or dels Jocs Olímpics de 1992.[41]
- 26 de juliol, Oviedo: Ana García-Siñeriz, periodista, presentadora i escriptora espanyola.[42]
- 31 de juliol,
- Yate, Regne Unit: J.K. Rowling, escriptora anglesa i creadora de Harry Potter.[43]
- Logronyo: Elisa Beni, periodista espanyola, especialista en periodisme judicial.[44]
- 19 d'agost, Lisboaː Maria de Medeiros, actriu, directora de cinema i cantant portuguesa.[45]
- 28 d'agost: Satoshi Tajiri, creador de Pokémon.
- 6 de setembre, Winchester, Anglaterra: Georgia Byng, escriptora britànica de llibres juvenils i infantils.[46]
- 7 de setembre, Adjud, Romania: Angela Gheorghiu, soprano romanesa.[47]
- 16 de setembre, Pisa: Maria Chiara Carrozza, enginyera i política italiana; ha estat Ministra d'Educació, Universitats i Recerca.[48]
- 19 de setembre, Euclid, Ohio: Sunita Williams, astronauta amerindia que té el rècord del vol espacial més llarg per una dona.[49]
- 26 de setembre, Chicago: Jill Soloway, humorista, dramaturga i directora estatunidenca.[50]
- 29 de setembre, Lake Worth: Terry M. West, escriptor, cineasta, actor i fotògraf estatunidenc.
- 3 d'octubre, Porto Alegre: Adriana Calcanhotto, cantant i compositora brasilera.[51]
- 14 d'octubre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Karyn White, Cantant Estatunidenc.
- 17 d'octubre, Getxo, Biscaia: Ana Iturgaiz, escriptora basca.
- 3 de novembre, París, França: Ann Scott, escriptora francesa.[52]
- 7 de novembre, Ljubljana: Mateja Vraničar Erman, advocada i política eslovena, ministra de Finances entre 2016 i 2018.[53]
- 21 de novembre, Reykjavík, Islàndia: Björk, cantautora i compositora islandesa.[54]
- 27 de novembre, Saint-Rémy (Saona i Loira): Rachida Dati, política francesa que ha estat alcaldessa, eurodiputada i ministra.[55]
- 13 de desembre, Madrid: María Dolores de Cospedal García, jurista i política espanyola.[56]
- El Caire, Egipte: May Telmissani, escriptora egípcia.
Necrològiquesmodifica
- Països Catalans
- 9 de gener - València: Ana María Ibars Ibars, escriptora i mestra valenciana (n. 1892).[57]
- 12 de gener - Ciutat de Mèxic, Mèxic: August Pi i Sunyer, fisiòleg, polític i dirigent esportiu català (n. 1879).
- 3 de març - Alcoi: Virgínia Soler i Alberola, metgessa pionera valenciana (n. 1883).[58]
- 26 de març - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català.
- 30 de març - Barcelona: Maria Muntadas i Pujol, pintora, poetessa i concertista catalana (n. cap a 1900).[59]
- 25 d'abril - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català (n. 1902).[60]
- 13 de maig - Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (n. 1884).[61]
- 17 de juny - València: Aurora Buades, mezzosoprano valenciana (n. 1897).[62]
- 26 de setembre - València (l'Horta): Ernest Martínez Ferrando, escriptor i historiador valencià (n. 1891).
- 13 de maig - Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (n. 1884).
- 10 d'octubre - Amadeu Aragay i Daví, polític, empresari i sindicalista català.
- 27 octubre - Barcelonat: Maria Neus Miró Comas, jurista i advocada catalana.[63]
- 2 de novembre - Montevideo: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (n. 1900).[64]
- 14 de novembre - Mataró: Àngela Bransuela, mare de família que dona nom a un Institut (n. 1883).[65]
- 16 de desembre - Sant Feliu de Guíxols: Gertrudis Romaguera, pintora i professora a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu (n. 1879).[66]
- Resta del món
- 4 de gener - Londres, Anglaterra: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (n. 1888).
- 14 de gener - Houston, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca.[67]
- 24 de gener - Londres, Anglaterra: Winston Churchill, Primer Ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial.
- 15 de febrer - Santa Monica, Califòrnia: Nat King Cole, vocalista i pianista de jazz nord-americà (n. 1919).
- 21 de febrer - Nova York, EUA: Malcolm X, orador, ministre religiós i activista nord-americà (n. 1925).
- 5 de març, Barcelona: José María Ovies Morán, actor de cinema i de doblatge asturià, conegut per ser la veu en castellà de Groucho Marx al film Una nit a l'òpera o la del Crist a Marcelino pan y vino
- 6 de març, Hollywoodː Margaret Dumont, actriu còmica nord-americana que va fer cine amb els germans Marx (n. 1882).[68]
- 16 de març, Venèciaː Henriette Nigrin, modista i artista en arts tèxtils francesa, creadora del vestit Delphos (n. 1877).[69]
- 19 de març - Bucarest (Romania): Gheorghe Gheorghiu-Dej polític romanès, secretari general del Partit Comunista Romanès i primer ministre i president de la República Popular de Romania (n. 1901).[70]
- 30 de març - Ocho Rios (Jamaica): Philip Showalter Hench, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1896).
- 10 d'abril - Niça, França: Carolina Otero, ballarina, actriu i cortesana de la Belle Époque (n. 1868).
- 13 d'abril - Santiago de Xile: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (n. 1890).[71]
- 21 d'abril - Edimburg (Escòcia): Edward Victor Appelton, físic escocès, Premi Nobel de Física de 1947 (n. 1892).[72]
- 5 de juny - Hampstead: Eleanor Farjeon, escriptora anglesa (n. 1881).[73]
- 7 de juny - Nova Yorkː Judy Holliday, actriu estatunidenca (n. 1921).[74]
- 20 de juny - Nova York (EUA): Bernard Baruch, financer americà, inversor, filantrop, estadista i consultor polític (n. 1870).[70]
- 24 de juliol - Fort Dix, Nova Jersey: Constance Bennett, actriu estatunidenca, una de les més populars de la seva època (n. 1904).[75]
- 7 de juliol - Jerusalem: Moshe Sharett ,va ser el segon Primer Ministre d'Israelentre 1953 i 1955, membre del Mapai (n. 1894).[76]
- 12 de juliol - Irene Parlby, política feminista i activista social canadenca, ministra i senadora (n. 1868).[77]
- 14 de juliol - Londres (Anglaterra): Adlai Stevenson, polític estatunidenc (n. 1900)
- 19 de juliol - Honolulu (Hawaii) Syngman Rhee o bé Yi Seung-man (en coreàhangul: 이승만): fou el primer president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) (n. 1875).[70]
- 8 d'agost - San Franciscoː Shirley Jackson, escriptora estatunidenca especialitzada en el gènere de terror (n. 1916).[78]
- 27 d'agost - Roquebrune-Cap-Martin, França: Le Corbusier, arquitecte, urbanista, decorador i pintor francès[79]
- 11 d'octubre - San Francisco, Califòrnia: Dorothea Lange, influent fotoperiodista documental (n. 1895).[80]
- 4 de setembre - Lambaréné, Gabon: Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952.[81]
- 8 de setembre - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Hermann Staudinger, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1953 (n. 1881).
- 18 de setembre - Buenos Aires, Argentina: Regina Pacini, soprano i primera dama argentina (n. 1871).[82]
- 27 de setembre - Los Angeles (Califòrnia): Clara Bow, actriu novaiorquesa del cinema mut (n. 1905).[83]
- 6 de novembre - Nova York: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).[84]
- 16 de desembre - Niça (França): William Somerset Maugham, escriptor britànic (n. 1874).
- 22 de desembre - Richmond, Surrey (Anglaterra): Richard Dimbleby, periodista i locutor anglès, que es va convertir en el primer corresponsal de guerra de la BBC (n. 1913).[85]
Referènciesmodifica
- ↑ «Barcelona: Éxito clamoroso de los "Beatles"». La Vanguardia, 04-07-1965, pàg. 36.
- ↑ «Acuerdos del Consejo de Ministros. Obras públicas» (en castellà) p. 5. La Vanguardia, 04-12-1965. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Joan Marsé i Carbó guanya el premi Biblioteca Breve | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Michael Eury. Hero-A-Go-Go: Campy Comic Books, Crimefighters, & Culture of the Swinging Sixties. Twomorrows Publishing, 2017, p. 256. ISBN 1-60549-073-3.
- ↑ «Joseph Kosuth, One and Three Chairs (article)» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Watts Riots of 1965 | American history» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2021].
- ↑ «Teresa Rioné Llano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Jordi Basté i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Amparo Folgado Tonda» (en castellà). PPTorrent, 18-06-2019. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Mayte Martín». Concurso Nacional de Tarantas Ciudad de Linares. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Pepa Plana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Magda Polo Pujadas». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Silvia Comes». SGAE. Sociedad General de Autores y Editores. Canción con todos. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Cristina Cervià». TMDB. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «El Gobierno nombra embajadora en Malta a Consuelo Femenía Guardiola» (en castellà). El Periódico, 18-05-2018. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Catalans excepcionals. Núria García Quera». La Tribuna, 18-09-2019. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Neus Asensi» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Viola Davis: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 13-11-2018. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Gemma Nierga i Barris | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «I. Sra. Laura Massana Mas». Parlament de Catalunya. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Maria Rosa Nogué i Almirall. L'autora». Xarxa de Biblioteques de Vilanova. Blog de la Biblioteca Joan Oliva i Milà. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Sumario 'Los Genoveses'. Plan zonal de gestión de residuos zona XVII» p. 104. Ministerio del Interior. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Marta Cantón i Gutiérrez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «Dàmaris Gelabert». Viasona. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Alison Hargreaves» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Belén Rueda celebra su cumpleaños orgullosa de una impresionante carrera que la catapultó a lo más alto» (en castellà). Cadena 100, 17-03-2021. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Sarah Jessica Parker». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Ángeles González-Sinde. Biografía». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Lilya Zilberstein» (en castellà). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Linda Evangelista | Canadian fashion model» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Theresa Zabell Lucas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Emili Sánchez i Vicario | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Brooke Shields». IMDb. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Larisa Lazutina» (en anglès). Sports Reference. SR/Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2011-10-10. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Vargas, Montserrat Valle. «Ella es Andrea Ghez, la cuarta mujer en conseguir el Nobel de Física» (en castellà). Tec Review, 06-10-2020. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Kuiper, Kathleen. «Patricia Racette» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Bailey, John. «Evelyn Glennie, Musician». The American Society of Cinematographers, 28-02-2010. [Consulta: 23 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ana Labordeta - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Typical biker: Patricia Watson-Miller». [Consulta: 10 gener 2022].
- ↑ De Aguilar, J. «Patricia Guerra: "La medalla de Barcelona 92 puso fin a mucha tensión"». Las Provincias. Diario de Las Palmas, 19-10-2008.
- ↑ «Ana García-Siñeriz» (en castellà). Planeta de Libros. Grupo Planeta. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Joanne Kathleen Rowling | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Elisa Beni: "La Rioja es una de las autonomías más absurdas que hay"» (en castellà). nuevecuatrouno, 08-12-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Pallister, Janis L.; Hottell, Ruth A. Francophone Women Film Directors: A Guide (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 2005, p. 117 i 118. ISBN 978-0-8386-4046-3.
- ↑ «Georgia Byng». Goodreads. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Fuller, Amanda E. «Angela Gheorghiu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «XVII Legislatura - XVII Legislatura - Deputati e Organi - Scheda deputato - CARROZZA Maria Chiara» (en italià). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Sunita Williams» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Joey Soloway». IMDb. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Adriana Calcanhotto» (en portuguès). Instituto Itaú Cultural de Arte e Cultura Brasileiras, 06-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Ann Scott (auteur de Superstars)» (en francès). Babelio. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Vraničar Erman appointed finance minister». The Slovenia Times, 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2020-10-02. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ «Björk, la sorpresa permanent del pop». Fundació La guineu. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «¿Quién es Rachida Dati?» (en castellà). Cadena Ser, 03-09-2008. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «María Dolores de Cospedal, de jefa del partido a ministra de Defensa» (en castellà), 03-11-2016. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑
- ↑ Segura Espí, Eduardo. «Doña Virginia ‘La mecha’» (en castellà). El nostre ciutat, 14-03-2023. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ concha. «María Muntadas de Capará» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Salvador Sarrà i Serravinyals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Ignasi Barraquer i Barraquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Aurora Buades | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Buscant maçons amb nom propi. Neus Miró: una història compartida». Toies 3.0, 21-01-2009. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Història». Institut Escola Àngela Bransuela. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ Pous Tenas, Rosa. L'art a Girona als segles XIX i XX. Empremtes de creació femenina 1872-1960. Ajuntament de Girona, 1 de març de 2010.
- ↑ Parish, James Robert; Pitts, Michael R. Hollywood Songsters: Garland to O'Connor (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 505 i següents. ISBN 978-0-415-94333-8.
- ↑ «Margaret Dumont» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Bañares - 2017
- ↑ 70,0 70,1 70,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Sir Edward Victor Appleton | British physicist» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Eleanor Farjeon | Victorian Poet, Children’s Author | Britannica» (en anglès), 09-11-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Constance Bennett» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Moshe Sharett | prime minister of Israel» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Cavanaugh, Susanna Catherine. «Irene Parlby». The Canadian Encyclopedia, 27-10-2009. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Shirley Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Dorothea Lange». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1952» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Regina Pacini, la soprano portuguesa que abrazó y protegió a la cultura argentina» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Clara Bow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Griffiths, Paul. «Varèse, Edgard [Edgar (Victor Achille Charles)unlocked]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29042 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Richard Dimbleby | British journalist» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1965 |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015