1947
Any
Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1947 (mcmxlvii) |
Islàmic | 1366 – 1367 |
Xinès | 4643 – 4644 |
Hebreu | 5707 – 5708 |
Calendaris hindús | 2002 – 2003 (Vikram Samvat) 1869 – 1870 (Shaka Samvat) 5048 – 5049 (Kali Yuga) |
Persa | 1325 – 1326 |
Armeni | 1396 |
Rúnic | 2197 |
Ab urbe condita | 2700 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
Anys | |
1944 1945 1946 - 1947 - 1948 1949 1950 |
Esdevenimentsmodifica
- Països Catalans
- 5 d'abril, Barcelona: S'estrena La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Romea de Barcelona.[1]
- 27 d'abril, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, el Bages: aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
- El 18 de setembre a Sabadell es funda la entitat teatral La Joventut de la Faràndula de Sabadell
- 19 d'octubre, estadi de Sarrià, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i guanyà per 3 a 1.[2]
- 30 de novembre, Rubí: primera actuació pública de la Coral Sant Jordi, encara amb el nom de Schola Sant Jordi.[3]
- El matrimoni Folch obre el Bar Pastís a Barcelona.
- Resta del món
- 1 de gener, Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 26 de gener, Paipote, Regió d'Atacama, Xile: s'hi inaugura la foneria de coure.
- 28 de febrer, Incident 228 o Revolta contra el govern de Taiwan.[4]
- 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya: L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonació única no nuclear més gran de la història. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.
- 2 de maig, finalització de la Constitució de l'Imperi del Japó (Kyūjitai: 大日本帝國憲法 Shinjitai: 大日本帝国憲法 , Dai-Nippon Teikoku Kenpō?), més coneguda com la Constitució Imperial o Constitució de Meiji, que fou la llei fonamental de l'Imperi del Japó del 29 de novembre de 1890 fins al 2 de maig de 1947, entrà en vigor després de la Restauració Meiji, i establí una monarquia constitucional basada en el model prussià.[5]
- 5 de juny, A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.[6]
- 29 de novembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
Premis Nobelmodifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau |
Tecnologiamodifica
Naixementsmodifica
- Països Catalans
- 9 de gener - Castelló de la Plana: Biel Mesquida Amengual, escriptor mallorquí.
- 13 de gener - Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
- 16 de gener - Barcelona: Mercè Foradada i Morillo, escriptora catalana.[8]
- 17 de gener:
- Godall, Montsià: Josefina Matamoros, historiadora de l'art nord-catalana, directora del Museu d'Art Modern de Ceret durant 26 anys.[9]
- Donostia, Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca (m. 2000).[10]
- 24 de gener:
- Barcelona: Mercè Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.
- Aldaia, Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- 10 de febrer - L'Argentera, Baix Campː Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.[11]
- 17 de febrer - Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat (m. 2015).
- 24 de febrer - Barcelona: Margarida Minguillón i Aran, actriu de teatre, cinema, televisió i doblatge.[12]
- 8 de març - Barcelona: Sílvia Tortosa, actriu catalana[13] (m. 2024).
- 14 de març - València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).[14]
- 18 de març - Sabadell: Toni Miró, dissenyador de moda català (m. 2022).
- 12 d'abril - Barcelonaː Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana en castellà (m. 2014).[15]
- 27 d'abril - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.[16]
- 30 d'abril - Barcelona: Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista català.[17]
- 13 de maig - Sant Quirze del Vallèsː Maria Badia i Cutchet, filòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament Europeu.[18]
- 19 de maig - Barcelonaː Mercè Company i González, escriptora de llibres infantils i juvenils.[19]
- 29 de maig - Valènciaː Carme Gràcia Beneyto, historiadora de l'art especialitzada en els segles XIX i XX, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart.[20]
- 30 de maig - Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.[21]
- 9 de juny - Parísː Françoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el WPP of the Year (m. 2008).[22]
- 10 de juliol - Bellreguard, Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).
- 26 de juliol:
- Barcelona: Maria Teresa Ocaña i Gomà, conservadora de museus, ha dirigit el Museu Picasso i el MNAC.[23]
- Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
- 3 de setembre - Barcelonaː Montserrat Colldeforns i Sol, política i economista catalana, diputada al Congrés.[24]
- 12 de setembre - Palma, Mallorcaː Catalina Cantarellas i Camps, historiadora de l'art mallorquina.[25]
- 20 d'octubre - Barcelona: Jordi Coca, doctor en Arts Escèniques i escriptor català.[26]
- 31 d'octubre - Castelló de Rugat, Vall d'Albaida: Carmen Alborch, política i escriptora valenciana, Ministra de Cultura d'Espanya (1993-1996).
- 20 de novembre - Calataiud: Maria Eugènia Cuenca, advocada i política d'origen aragonès, ha estat consellera i diputada.[27]
- 27 de novembre - Sudanell, Segrià: Assumpció Forcada, biòloga, poetessa i cantautora catalana.
- Resta del món
- 6 de gener, Ais de Provença: Andréa Ferréol, actriu francesa.[28]
- 15 de gener, Chicago, Illinois (EUA): Martin Chalfie, científic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2008.
- 18 de gener, Tòquio (Japó): Takeshi Kitano actor i director de cinema, comediant, escriptor, poeta i pintor.
- 25 de gener - Zamora: Ángel Nieto Roldán, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (m. 2017).
- 29 de gener:
- Seattle, EUA: Linda B. Buck, metgessa i microbiòloga nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2004.
- Ciutat de Mèxic: Montserrat Galí i Boadella, historiadora de l'art mexicana d'origen català (m. 2023).
- 3 de febrer, Newark (Nova Jersey), Estats Units: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc.[29]
- 4 de febrer, Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.
- 7 de febrer, Lugano, Suïssa: Carla Del Ponte, jurista, fou cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides.[30]
- 15 de febrer, Worcester, Massachusetts (EUA): John Adams (compositor) compositor i director d'orquestra estatunidenc.[31]
- 26 de febrer, Dagenham: Sandie Shaw, cantant anglesa de la dècada de 1960.[32]
- 4 de març, Vigoː Aida Fernández Ríos, científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola (m. 2015).[33]
- 10 de març, Port Alberni, Colúmbia Britànica: Kim Campbell, política canadenca, ha estat Primera Ministra del Canadà.[34]
- 19 de març, Greenwich, Connecticut: Glenn Close, actriu estatunidenca.[35]
- 25 de març,
- Pinner, Middlesex, Anglaterra: Reginald Kenneth Dwight, conegut com a Elton John, cantant i compositor anglès.[36]
- Bratislava: Gabriela Beňačková, soprano lírica eslovaca.[37]
- 26 de març, Srinagar (Índia): Subhash Kak, físic i filòsof i poeta.
- 29 de març, Ukkel: Geert van Istendael, escriptor belga.
- 2 d'abril, Veracruz, Mèxic: Paquita la del Barrio, cantant mexicana.[38]
- 4 d'abril, Palerm (Itàlia): Salvatore Sciarrino, compositor italià de música acadèmica contemporània.[31]
- 5 d'abril, San Juan, illa de Luzon: Gloria Macapagal-Arroyo, ha estat presidenta de les Filipines.[39]
- 11 d'abril, Parísː Dominique Issermann fotògrafa francesa, que ha treballat principalment en la moda i la publicitat.[40]
- 12 d'abril, Indianàpolis, Estats Unitsː David Letterman, humorista i presentador de televisió.[41]
- 14 d'abril, Masterton, Nova Zelanda: Alan MacDiarmid, químic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 2000 (m. 2007).[42]
- 16 d'abril, Harlem, Nova York, EUA: Kareem Abdul-Jabbar, jugador de bàsquet professional nord-americà.
- 19 d'abril, Nova York, EUA: Murray Perahia, pianista i director d'orquestra nord-americà.[43]
- 21 d'abril, Muskegon, Estats Units: Iggy Pop, cantant, compositor i actor estatunidenc (m. 1975)[44]
- 23 d'abril, Cookstown: Bernadette Devlin, política i activista pels drets civils irlandesa, ha estat membre del Parlament del Regne Unit.[45]
- 24 d'abril, Saint Louis, Missouri (EUA): Roger David Kornberg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2006.
- 25 d'abril, Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol neerlandès. (m. 2016).
- 30 d'abril, Madrid: Isabel Guerra Peñamaría, pintora hiperrealista i monja cistercenca espanyola.[46]
- 6 de maig, Nova York: Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga.[47]
- 8 de maig, Chicago, Illinois (EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.[48]
- 9 de maig, Pretòria (Sud-àfrica): Michael Levitt, físic i biofísic sud-africà, Premi Nobel de Química de l'any 2013.[49]
- 10 de maig, Marsella, França: Josiana Ubaud, lingüista especialitzada en lexicografia i gramaticografia occitana i també botànica.[50]
- 16 de maig, Dublín (Irlanda): John Bruton (en gaèlic irlandès: Seán de Briotún) polític irlandès, Primer Ministre d'Irlanda (1994-97).[51]
- 21 de maig, Copenhaguen: Bjørn Nørgaard, artista danès
- 1 de juny:
- Hillingdon, Middlesex, Anglaterra: Ron Wood, guitarrista, baixista i compositor de rock.[52]
- Villers-sur-Mer, Calvados (França): Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976.[53]
- 5 de juny, Glen Ellyn, Illinois, EUA: Laurie Anderson, música, poeta, dibuixant i artista experimental.[54]
- 8 de juny, South Bend, Indiana (EUA): Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[55]
- 21 de juny, Hamadan, Pèrsia: Shirin Ebadi, advocada iraniana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2003.[56]
- 22 de juny, Octavia Butler, destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista (m. 2006).[57]
- 1 de juliol, Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa: Arantxa Urretabizkaia, escriptora basca, i membre de la Euskaltzaindia.[58]
- 9 de juliol, San Francisco (EUA): Orenthal James "O. J." Simpson "The Juice", jugador de futbol americà.[59]
- 12 de juliol, Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola (m. 2009).[60]
- 16 de juliol, Denver, Colorado: Linda Hogan, poetessa, narradora, acadèmica, dramaturga, novel·lista i ambientalista ameríndia.[61]
- 17 de juliol, Londres, Anglaterra: Camilla Parker-Bowles, segona esposa del príncep Carles de Gal·les.[62]
- 20 de juliol,
- Frankfurt del Main (RFA): Gerd Binnig, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1986.[63]
- Notre-Dame-de-Bellecombe: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa, associada a papers mozartians.[64]
- 26 de juliol, Avezzano, Itàlia: Ada Gentile, és una compositora italiana d'obres orquestrals, de cambra i vocals.[65]
- 30 de juliol, París (França): Françoise Barré-Sinoussi, metgessa francesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.[66]
- 2 d'agost, Madrid: Massiel, nom artístic de María de los Ángeles Santamaría, cantant espanyola.[67]
- 7 d'agost, Marxyntsi, Província de Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
- 11 d'agost, Brixton, Anglaterra: David Robert Hayward-Jones, conegut com a David Bowie, cantant de música rock anglès.
- 17 d'agost, Marràqueix o Smara: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i el president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) (m. 2016).
- 27 d'agost, Canton, Xinaː Flossie Wong-Staal, viròloga i biòloga molecular xinesa-estatunidenca, que va clonar el VIH (m. 2020).[68]
- 28 d'agost, Madrid, Espanya: Manuel Catalán Chana, polític i empresari valencià, alcalde de Benidorm (1983-1991).
- 2 de setembre - Vilagarcía de Arousa, Espanya: Pepe Rubianes, actor galaicocatalà (m. 2009).
- 3 de setembre - Roma (Itàlia): Mario Draghi, economista italià, President del Consell de Ministres d'Itàlia (2021).
- 12 de setembre, Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (m. 2000).[69]
- 19 de setembre, Irvine, Escòcia: Quintin Young, futbolista escocès.
- 20 de setembre, Saint Louis (Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck (m. 2008).
- 21 de setembre, Portland, Maine, (EUA): Stephen King, escriptor estatunidenc.[70]
- 1 d'octubre, Haifa (Israel): Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
- 9 d'octubre, Parísː France Gall, cantant francesa del moviment ie-ie (m. 2018).[71]
- 20 d'octubre, Múnic, Alemanya Occidental: Wolfgang Brendel, baríton alemany.
- 27 d'octubre, Berlín, Alemanya: Gunter Demnig, artista, creador del memorial Stolpersteine.
- 29 d'octubre, Nova York (Estats Units: Richard Dreyfuss, actor estatunidenc.[72]
- 1 de novembre, Banyuls de la Marenda, Rosselló: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana (m. 2020).[73]
- 21 de novembre, São Luís, Maranhão: Alcione, cantant i multiinstrumentista brasilera.[74]
- 28 de novembre - Atenes: Maria Farantouri, cantant grega, de música tradicional i popular grega, i també moderna.[75]
- 29 de novembre, Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.[76]
- 8 de desembre,
- Chicago, EUA: Thomas Cech, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1989.
- Ithaca, Nova York: Margaret Geller, astrofísica estatunidenca, pionera en cartografia de l'Univers.[77]
- 14 de desembre, Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil: Dilma Rousseff, presidenta del Brasil (2011-16).[78]
- 17 de desembre, Hässleholm, Suècia: Ingvar Cronhammar, escultor suec nacionalitzat danès conegut per les seves obres monumentals.
- 20 de desembre, Verona: Gigliola Cinquetti, cantant i presentadora de televisió italiana.[79]
- 21 de desembre, Algesires, província de Cadis: Francisco Sánchez Gómez, conegut com a Paco de Lucía, guitarrista, andalús (m. 2014).
- 26 de desembre - Aurenja (França): Jean Echenoz, escriptor francès, Premi Médicis de l'any 1983.
- 31 de desembre, São Paulo, Brasil: Rita Lee Jones, coneguda com a Rita Lee, música de rock brasilera.
- Riverside, Califòrnia: Janet Campbell Hale, escriptora coeur d'alêne.
- 30 de desembre, Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a l'NBA.
- Madrid: Gregorio Montero Cortijo, ballarí
- Teramo: Attilio Danese, assagista
Necrològiquesmodifica
- Països Catalans
- 7 de gener - València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (82 anys).
- 5 de febrer - Buenos Aires: Irene Rocas i Romaguera, folklorista amateur, destacada col·laboradora del DCVB (n. 1861).[80]
- 30 d'abril - Buenos Aires: Francesc Cambó, polític i financer, va ser ministre de Foment (1918-1921) i de Finances (1921-1923) (n. Verges, 1876).[81]
- 9 de novembre - Madrid: Mariano Benlliure, escultor valencià (85 anys).
- 28 de novembre - València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià (n. 1883).
- Resta del món
- 25 de gener, Miami, Florida, EUA: Al Capone, gàngster estatunidenc d'ascendència napolitana, més conegut per Scarface (48 anys).
- 26 de gener, Berchem: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (n. 1864).[82]
- 27 de gener, Beirut, Líban: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 6 de febrer, Cerro di Laveno, Varese, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (n. 1885).[83]
- 13 de febrer, Sussexː Beatrice Tomasson, alpinista anglesa a les Dolomites (n. 1859).[84]
- 17 de febrer, París: Elena Văcărescu, escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món (n. 1864).[85]
- 21 de febrer, Altadena, Califòrnia: Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca (n. 1881).[86]
- 9 de març, New Rochelle, Nova York (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (n. 1859)[5]
- 4 d'octubre, Göttingen, Alemanya: Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica (89 anys).
- 1 d'abril, Atenes (Grècia): Jordi II de Grècia, rei de Grècia (n. 1890).[87]
- 16 d'abril, Auschwitz, Polònia: Rudolf Höss, militar i oficial nazi, primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz (1940 -43), penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz (n. 1900)[88]
- 24 d'abril, Nova York: Willa Cather, escriptora estatunidenca de novel·les i relats, Premi Pulitzer 1923 (n. 1873).[89]
- 1 de maig, Nova York: Evelyn McHale, suïcida.
- 6 de maig, Winter Park, Floridaː Louise Homer, contralt estatunidenca (n. 1871).[90]
- 11 de maig:
- Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
- Malborough-on-Hudson (Nova York, EUA): Frederic Goudy, dissenyador, gravador i fonedor de caràcters estatunidenc (n. 1865).[91]
- 12 de maig, San Francisco, Estats Units: Catherine Yronwode, escriptora, editora, dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.[92]
- 13 de maigː Dorchester, Anglaterraː Frances Hodgkins, pintora neozelandesa aestablerta a la Gran Bretanya (n. 1869).[93]
- 16 de maig, Cambridge (Anglaterra): Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (n. 1861).[94]
- 20 de maig, Messelhausen, Alemanya: Philipp Lenard, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1905 (n. 1862).[95]
- 17 de juny, ,Stamford, Connecticut (EUA): Maxwell Perkins, editor estatunidenc (n. 1884).[96]
- 26 de juny, Mickleham, Surrey (Anglaterra): Richard Bedford Bennett, primer vescomte de Bennett, advocat i polític canadenc. (n. 1870).[5]
- 2 d'agost, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (n. 1859).[97]
- 8 d'agost, Ann Arbor, Michigan (EUA): Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), militar, va dirigir els exèrcits blancsdel sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic (n. 1872).[5]
- 8 de setembre, Brussel·les, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (86 anys).
- 13 de setembre, Parísː Marguerite Hasselmans, pianista francesa (n. 1876).[98] 5 d'octubre, Roma: Giuseppe Emanuele Modigliani, advocat i polític.
- 15 de setembre, Wandsworth, Londresː Annie Russell Maunder, astrònoma i matemàtica irlandesa (n. 1868).[99]
- 17 d'octubre, Lisboaː Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme (n. 1863).[100]
- 5 de novembre, Hamburg, Alemanya: Fritz Schumacher, arquitecte i urbanista.
- 20 de novembre, Basilea, Suïssa: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista.
- 7 de desembre, Nova York (EUA): Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (n. 1862).
- 12 de desembre, El Caire, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab (m. 1879).[101]
- 14 de desembre,
- Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[102]
- Stourport-on-Severn, Worcestershire: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (80 anys).
- Le Pecq: Louis Delage, enginyer i dissenyador industrial francès especialitzat en la indústria automobilística
Referènciesmodifica
- ↑ Santamaria Roig, Núria «El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia, Galatea i Ocells i llops, un cicle escatològic?». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura, 14-12-2014, pàg. 83–109. DOI: 10.7238/fit.v0i2.2478. ISSN: 2014-511X.
- ↑ ??? Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23
- ↑ «1947 - Els orígens: de la Schola Sant Jordi a la Coral Sant Jordi». 1951-1979. El Cercle Artístic Sant Lluc i la Coral Sant Jordi. Vint-i-vuit anys junts, 2013. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Fohlen, Claude,. Histoire des États-Unis d'Amérique. ISBN 978-2-85229-727-2.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 89. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Foradada Morillo, Mercè «Convit a la Festa». Convit a la Festa. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú [Vilanova i la Geltrú], 2015 [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Berhault, Dorothée. «Joséphine Matamoros s'en va, une page se tourne au Musée d'Art Moderne de Céret (Une dernière exposition)». micmag.net, 10-05-2012. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...» (en castellà). InOutRadio, 01-12-2018. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Margarida Minguillón - Biografía de Margarida Minguillón». Biografias.es. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa» (en castellà). biografias.es. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Anna Maria Moix i Messeguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Maria del Mar Bonet i Verdaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jaume Cabré i Fabré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Badia i Cutchet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Mercè Company» (en castellà). SM. Literaturas SM. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Gracia Beneyto, Carmen». DHAC. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear, 06-06-2016. [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ «Josep Piera i Rubio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Françoise Demulder» (en anglès). The Guardian, 18-09-2008. [Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ «La ampliación del MNAC es una utopía» (en castellà). El País, 28-07-2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
- ↑ «Mª Montserrat Colldeforns i Sol - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Cantarellas Camps, Catalina». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Jordi Coca i Villalonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 103
- ↑ «Biographie et actualités de Andréa Ferréol» (en francès). France Inter. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Paul Auster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España. [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ 31,0 31,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Reino Unido - 1967: Sandie Shaw. Puppet on a String». eurovision-spain.com. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Fernández, Eva. «O Pazo Provincial de Pontevedra acolleu o 3 de xuño unha charla semipresencial sobre o papel das mulleres na ciencia dentro do ciclo Aida Fernández Ríos» (en gallec). Real Academia Galega de Ciencias, 15-06-2021. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Kim Campbell». Encyclopaedia Britrannica. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Glenn Close» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Holden, Stephen. «Elton John». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Gabriela Beňačková». Music Centre Slovakia, 25-11-2019. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Paquita la del Barrio». NR Artistas. Arxivat de l'original el 2019-06-30. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Gloria Macaraeg Macapagal-Arroyo». CIDOB, 01-06-2016. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Dominique Issermann» (en anglès). 2e Bureau. [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «David Letterman» (en anglès). Biography. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Alan MacDiarmid» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Murray Perahia» (en castellà). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Iggy Pop» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Bernadette Devlin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Isabel Guerra: La monja pintora hipoerrealista». ArtyCultura. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Martha C. Nussbaum | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ "Josiane Ubaud (1947-)", BNF. Catalogue général (en linha).
- ↑ «John Bruton | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ron Wood | British musician» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Patrick Grainville» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Don, Randel. The Harvard Biographical Dictionary of Music (en anglès). Harvard University Press, 1996. ISBN 978-0-674-37299-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Alba». Editorial Mai Més. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Arantxa Urretabizkaia – Biografía» (en espanyol europeu). Bilbo Zaharra Euskaltegia. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «O.J. Simpson | Biography, Trial, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Fallece la cantante Mari Trini» (en castellà). Cadena SER, 07-04-2009. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Bitgood, Brenda. «Linda Hogan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Lo que significa que Camila Parker se convierta en reina consorte» (en castellà). El Tiempo, 07-02-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 9 i 10. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Ada Gentile». The Living Composers Project, 02-01-2017. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Françoise Barré-Sinoussi» (en castellà). CONICYT. Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica. Gobierno de Chile. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2016. Lulu.com, 17 de juliol de 2016, p. 230. ISBN 978-1-326-73851-8.
- ↑ Robbins, Gary. «Flossie Wong-Staal, pioneering UCSD virologist who helped identify AIDS cause, dies» (en anglès). The San Diego Union-Tribune, 10-07-2020. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Poniatowska, Elena; Brimmer, Gaby. «Gaby Brimmer» (en castellà). Grijalbo (reproduït a Revista de la Universidad de México), 1979. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Stephen King | Biography, Books, Movies, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ «Mor France Gall, ídol de la cançó francesa dels seixanta». El Periódico de Catalunya, 07-01-2018 [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Richard Dreyfuss | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Avis de décès de mrs Nadine Marie Madeleine Cosentino - Odella.fr». [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Alcione» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Premis Liberpress: Maria Farantouri». Liberpress. Diputació de Girona, 2017. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Marín Yarza, Maribel «El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes» (en castellà). El País [Madrid], 25-10-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Carey, Charles W. American Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, p. 131. ISBN 978-1-4381-0807-0.
- ↑ «Dilma Rousseff | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Cinquetti, Gigliola nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Anglada Lloveras, Núria «La feina lexicogràfica d'Irene Rocas». Estudis del Baix Empordà. Núm. 34 [Sant Feliu de Guíxols], 2015, p. 411 - 435. ISSN: 1130-8524.
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Berthe Cabra» (en anglès). Women in Exploration. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Dennis, F. «Russolo, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.24174 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada» (en italià). Donne di Montagna, 23-06-2023. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Fannie Charles Dillon» (en francès). Musicalicd, 25-03-2013. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «George II. King of Greece» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Rudolf Franz Hoss | Biography, Auschwitz, & Execution» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Willa Cather | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Louise Homer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «Frederic W. Goudy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «catherine yronwode» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Frances Mary Hodgkins Biography» (en anglès). Jonathan Grant Gallery. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Maxwell Perkins | American editor» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004, p. 293 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
- ↑ «Maunder, Annie Scott Dill Russell» (en anglès). Dictionary of Irish Biography. Royal Irish Academy, octubre 2009. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Hélène Betty Louise Caroline de Rothschild (1863-1947) | Rothschild Family». [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ Jaffer, Jennifer. «Huda Sharawi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge. [Consulta: 18 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1947 |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015