1928
Any
Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs començat en diumenge |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1928 (mcmxxviii) |
Islàmic | 1347 – 1348 |
Xinès | 4624 – 4625 |
Hebreu | 5688 – 5689 |
Calendaris hindús | 1983 – 1984 (Vikram Samvat) 1850 – 1851 (Shaka Samvat) 5029 – 5030 (Kali Yuga) |
Persa | 1306 – 1307 |
Armeni | 1377 |
Rúnic | 2178 |
Ab urbe condita | 2681 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
Anys | |
1925 1926 1927 - 1928 - 1929 1930 1931 |
Esdevenimentsmodifica
- Països Catalans
- 24 de maig, Vall de Ribes: Comencen les obres del cremallera de Núria de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933).[1]
- 11 d'octubre, Barcelona: El dirigible Zeppelin sobrevola la ciutat de Barcelona.[2]
- 24 d'octubre, Barcelona: S'inaugura el Funicular de Montjuic.
- 2 de novembre, Barcelona: Es constituí el Partit Comunista Català, a partir d'uns cercles d'estudis iniciats el 1925 a l'Ateneu Enciclopèdic Popular[4]
- Publicació del “Manifest groc”, de Dalí, Gasch i Montanyà.
- Barcelona: Primo de Rivera fa enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, continuant amb l'eliminació sistemàtica de tots els símbols públics de catalanisme.
- Olot: primeres notícies de l'Esbart Olot.[5]
- Resta del món
- 12 d'abril, Milà, Regne d'Itàlia: El rei Víctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt il·lès, en la inauguració de la fira de mostres.[6]
- 8 de juny, Pequín (Xina): Presa de la ciutat pel Kuomintang i fi de l'Expedició del Nord.[7]
- 27 d'agost, El pacte Briand-Kellogg o pacte de París va ser signat per quinze països que renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues.[8]
- 18 de setembre: Juan de la Cierva creua el Canal de la Mànega amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.[9][10]
- 22 d'octubre, Puerto Rico: S'hi estableix Fi Sigma Alfa (ΦΣΑ) una Fraternitat Social.
Premis Nobelmodifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatrua | |
Pau | No atorgat |
Naixementsmodifica
- Països Catalans
- 5 de gener - Ceylon, Minnesota, EUA: Walter Mondale, 42è vicepresident Estatunidenc (m. 2021).
- 25 de gener - Barcelona: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (m. 2002).
- 28 de gener - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (m. 2019).[11]
- 11 de febrer - Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes.
- 15 de febrer - Cleethorpes, Lincolnshire, Regne Unitː Norma Procter, contralt britànica (m. 2017).[12]
- 16 de febrer - Balsareny, Bages: Pere Casaldàliga i Pla, sacerdot català.
- 16 de març - Barcelona: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.[13]
- 18 de març - Montcada i Reixac: Miquel Poblet i Orriols, considerat el millor ciclista català de tots els temps (m. 2013).
- 21 de març - Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta en llengua catalana.
- 6 d'abril - Barcelona: Genoveva –Eva– Forest i Tarrat, escriptora, editora i militant comunista; fou senadora (m. 2007).[14]
- 13 d'abril - Barcelona: José Agustín Goytisolo i Gay, poeta català en llengua castellana.[15]
- 2 de juny - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (m. 1989).
- 26 de juny - Molló, Ripollès: Dolors Hubach i Vilarrodà, mestra catalana.
- 13 de juliol - Houilles, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (m. 2001).[16]
- 28 de juliol - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (m. 2023).[17]
- 8 d'agost - Folgueroles: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana.[18]
- 13 de setembre, Fonteta: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (m. 2006).[19]
- 19 de setembre - Barcelona: Elvira Quintillà i Ramos, actriu catalana de teatre, cinema i televisió (m. 2013).[20]
- 3 d'octubre - Figueres: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana (m. 1998).[21]
- 5 de novembre - Montcada i Reixacː Ramon Calduch, cantant català (m. 2008).
- 7 de novembre - Camagüey, Cuba: Antoni Maria Oriol Tataret, professor de teologia, especialista en Doctrina Social de l'Església i activista de la Federació de Cristians de Catalunya.
- 19 de novembre - Barcelona: Sebastià Sorribas, escriptor català, autor d'El zoo d'en Pitus (m. 2007).
- 30 de novembre - Castelló de la Plana: Germà Colón i Domènech, lingüista valencià, especialitzat en filologia romànica i la lexicologia catalana.
- 2 de desembre - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (m. 2022).[22]
- 24 de desembre - Súria, Bages: Salvador Reguant i Serra, geòleg i estratígraf català.
- Barcelona: Agapito Fernández, dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
- Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (m. 2015).[23]
- Resta del món
- 16 de gener,
- Saragossa, Aragóː Pilar Lorengar, coneguda soprano espanyola (m. 1996).[24]
- Santander: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (m. 2021).[25]
- 28 de febrer, l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (m. 2002).[26]
- 10 de març, Campo de Criptanaː Sara Montiel, vedet, cantant de cuplets i actriu (m. 2013).[27]
- 12 de març, Washington DC (EUA): Edward Albee, dramaturg estatunidenc.(m. 2016)[28]
- 16 de març, Berlín: Christa Ludwig, distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied.[29]
- 23 de març, Jean E. Sammet, científica informàtica estatunidenca que desenvolupà els llenguatges FORMAC i COBOL (m. 2017).[30]
- 4 d'abril, Saint Louis (Missouri): Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA.[31]
- 6 d'abril, Chicago, EUA: James Watson, co-descobridor conjuntament amb Rosalind Franklin i Francis Crick, de l'estructura de l'ADN amb forma de doble hèlix, i per això rebé el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962.[32]
- 13 d'abril, Madrid: Matilde Conesa Valls, actriu de veu espanyola, molt popular a la ràdio dels anys seixanta (m. 2015).[33]
- 23 d'abril, Santa Monica (Califòrnia): Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca (m. 2014).[34]
- 4 de maig, Kafr-El Meselha, Egipte: Hosni Mubàrak, militar i polític egipci, president del país entre 1981 i 2011 (m. 2020).[35]
- 23 de maig, Maysville (Kentucky), EUA: Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (m. 2002).[36]
- 24 de maig, Unterseen (Suïssa): Adrian Frutiger, tipògraf suís creador de tipus (m. 2015).[37]
- 30 de maig, Ixellesː Agnès Varda, directora de cinema belga (m. 2019).[38]
- 10 de juny, Hannover, (Alemanya): Carl Dahlhaus, musicòleg alemany (m. 1989).[39]
- 10 de juny, Brooklyn, Nova York, (EUA): Maurice Sendak, autor estatunidenc (m. 2012).[40]
- 11 de juny, Madrid: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues.[41]
- 12 de juny, Eich, Ciutat de Luxemburgː Anise Koltz, escriptora luxemburguesa.[42]
- 13 de juny, Bluefield, Virgínia de l'Oest (EUA): John Forbes Nash, matemàtic nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2015).[43]
- 14 de juny, Rosario, Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967).[8]
- 22 de juny, Sheffield, South Yorkshire: Alison Smithson, arquitecta britànica (m. 1993).[44]
- 25 de juny:
- Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics, entre els quals, els Barrufets. (m. 1992).[45]
- Moscou (URSS): Aleksei Abrikóssov, físic, Premi Nobel de Física de l'any 2003 (m. 2017).[46]
- 5 de juliol, Cartignies, França: Pierre Mauroy, polític francès i Primer Ministre de França (m. 2013).[47]
- 7 de juliol, Londres: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.[48]
- 8 de juliol: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
- 12 de juliol, Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990.[49]
- 16 de juliol, Londresː Anita Brookner, premiada novel·lista anglesa i historiadora de l'art (m. 2016).[50]
- 20 de juliol, Praga, Txecoslovàquia: Pavel Kohout, escri ptor txec.
- 23 de juliol, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016).[51]
- 26 de juliol:
- Bronx, Nova York, EUA: Stanley Kubrick, director de cinema estatunidenc (m. 1999).
- Grodzisk Mazowiecki (Polònia): Tadeusz Baird, compositor polonès (m. 1981).[52]
- Pequín (Xina): Zong Pu (xinès: 宗璞), nom de ploma de l'escriptora xinesa Feng Zhongpu((冯钟璞). Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2005.[53]
- 31 de juliol, París, França: Jeanne Moreau, actriu, directora de cinema, de teatre, d'òpera, guionista i escriptora francesa.[54]
- 3 d'agost, París: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (m. 2010).[55]
- 6 d'agost:
- Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista, figura central del pop art (m. 1987).[56]
- Nimes (França): Jean Carrière, productor de ràdio i televisió,crític musical i escriptor. Premi Goncourt de l'any 1972 per la seva novel·la "L'Epervier de Maheux" (m. 2005)
- 14 d'agost, Roma: Lina Wertmüller, guionista i directora de cinema italiana d'origen suís.[57]
- 15 d'agost, Maceió, Brasil: Manfredo do Carmo, matemàtic brasiler.
- 22 d'agost, Burg Mödrath, prop de Colònia, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (m. 2007).[58]
- 25 d'agost, Weimar, Turíngia: Herbert Kroemer, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2000.[59]
- 27 d'agost, Fukuchiyama, Kyoto (Japó): Osamu Shimomura, químic orgànic i biòleg marí japonès, Premi Nobel de Química de 2008 (m. 2018).[60]
- 9 de setembre, Hartford, Connecticut: Sol LeWitt, artista nord-americà (m. 2007).[61]
- 10 de setembre, Ginebra (Suïssa): Jean Vanier, filòsof i teòleg, creador de les Comunitats de l'Arca (m. 2019).
- 16 de setembre, Ciutat de Mèxic: Beatriz Barba, primera arqueòloga de Mèxic (m. 2021).[62]
- 30 de setembre, Sighetu Marmației (Romania): Elie Wiesel, escriptor estatunidenc d'origen romanès, Premi Nobel de la Pau de 1986 (m. 2016).[63]
- 7 d'octubre, Kent: Lorna Wing, psiquiatra i metgessa anglesa, pionera en la comprensió de l'autisme (m. 2014).[64]
- 12 d'octubre, Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música grega (m.2012).[65]
- 17 d'octubre, Nova York (EUA): Jimmy Breslin, escriptor estatunidenc (m. 2017).[66]
- 20 d'octubre, Xangai (Xina): Li Peng (xinès: 李鹏) polític xinès.(m. 2019).[67]
- 24 d'octubre, Valençun, França: Gilabèrt Nariòo, educador, traductor i escriptor occità.[68]
- 30 d'octubre, Wilmington (Delaware), EUA: Daniel Nathans, microbiòleg nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978 (m. 1999).[69]
- 10 de novembre, Roma: Ennio Morricone, músic italià, compositor de bandes sonores i director d'orquestra (m. 2020)[70]
- 11 de novembre, Ciutat de Panamà, Panamà: Carlos Fuentes Macías, advocat i escriptor mexicà (m. 2012).
- 2 de desembre,
- Sankt Pölten: Jörg Demus, pianista austríac (m. 2019).[71]
- Trieste: Bianca Berini, mezzosoprano dramàtica italiana.[72]
- 7 de desembre, East Oak Lane, Pennsilvània (EUA): Noam Chomsky, científic, lingüista, filòsof i professor nord-americà.[73]
- 10 de desembre - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (m. 2023).
- 11 de desembre, L'Havana, Cuba: Tomás Gutiérrez Alea ,director de cinema cubà (m. 1996).[74]
- 16 de desembre, Chicago, EUA: Philip K. Dick, escriptor de ciència-ficció americà.
- 13 de desembre, Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda com a Nati Mistral, actriu i cantant espanyola.[75]
- 25 de desembre, Delhi, Índia: Kapila Vatsyayan, acadèmica, historiadora de l'art i política (m. 2020).
- Ferrol: Alfonso Couce Doce, forense i polític espanyol.
Necrològiquesmodifica
- Països Catalans
- 28 de gener - Menton, Occitània, França: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià (n. 1867).
- 17 de març - Sabadell: Gabriel Clausellas i Aymerich, arxiver català.
- 2 d'abril - Barcelona: Eudald Canivell i Masbernat, dibuixant, impressor, tipògraf i bibliotecari català (n. 1858).
- 18 de setembre - Odelló de Cerdanya, Pirineus Orientals: Rafael Oliver i Batlle, sacerdot escolapi i literat català.
- 9 d'octubre, Barcelona: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
- Barcelona: Nicolau Usart i Furriol, industrial i inventor vallesà.
- Resta del món
- 1 de gener - París, França: Loïe Fuller, ballarina nord-americana (n. 1862).[76]
- 23 de gener - Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.[77]
- 30 de gener - Copenhaguen (Dinamarca): Johannes Andreas Grib Fibiger, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1926 (n. 1867).
- 31 de gener - Wilsele, Bèlgica: Joseph François Piscador, arquitecte.
- 4 de febrer - Haarlem (Països Baïxos): Hendrik Lorentz, físic i matemàtic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1902 (n. 1853).[78]
- 15 de febrer - Mosley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (n. 1852).
- 26 de febrer - Madrid: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol.
- 5 de març: Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- 2 d'abril - Cambridge (Massachusetts) (EUA): Theodore William Richards, físic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'anys 1914) (n. 1868).[79]
- 8 d'abril - París: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors (n. 1845).[80]
- 15 d'abril - Bloomsbury: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels moderns estudis de la mitologia grega (n. 1850).[81]
- 4 de juny, Senyang (Liaoning) (Xina): Zhang Zuolin (xinès simplificat : 张作霖) militar d'origen manxurià sota la dinastia Qing. És conegut com el “Vell Mariscal” i també com el “Tigre de Mukden”.[7]
- 14 de juny, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (m. 1858).[82]
- 12 d'agost, Ostrava, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (n. 1854).[83]
- 30 d'agost - Múnic, Alemanya: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (n. 1864).[84]
- 13 de setembre - Motta di Livenza (Itàlia): Italo Svevo, novel·lista italià (n. 1861).[85]
- 1 d'octubre - Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic (m. 1973).
- 11 de novembre: Eugene Gruenberg, violinista i compositor alemany del Romanticisme.
- Anna Mehlig-Falk, pianista deixeble de Franz Liszt.
Referènciesmodifica
- ↑ «Cremallera de Núria». Gencat - Palau Robert, 05-06-2007. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Fotos: Emilio Herrera, un hombre adelantado a su tiempo» (en castellà). Ideal, 15-09-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «El funicular de Montjuïc. La conquesta de la muntanya». Ajuntament de Barcelona, 27-04-2022. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ «Historia de l'Esbart Olot». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Ricciardi, Andrea. Leo Valiani, gli anni della formazione: tra socialismo, comunismo e rivoluzione democratica (en italià). FrancoAngeli, 2007, p.89. ISBN 884648536X.
- ↑ 7,0 7,1 Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 8,0 8,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-2022. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ «Juan de la Cierva cruza el Canal de la Mancha con su autogiro» (en castellà). Muy interesante, 10-09-2020. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Norma Procter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «1928». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Masana Ribas, Rosa M. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d'història. Palafrugell: Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, 2006, p.79-83. ISBN 84-611-3562-8 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ «Elvira Quintillà i Ramos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Carme Guasch i Darné, 1928-1998. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Aurora Altisent i Balmas | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Montserrat Mainar i Benedicto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Pilar Lorengar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Mor Menchu Álvarez, l’àvia paterna de la reina Letícia». El Periódico, 27-07-2021. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Sara Montiel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Christa Ludwig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Muere Jean Sammet, pionera de los lenguajes de programación» (en castellà). El Mundo, 05-06-2017. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ «Maya Angelou». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís «La gran voz de voces». La Vanguardia, 17-04-2015.
- ↑ «Shirley Temple». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hosni Mubarak | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Rosemary Clooney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Adrian Frutiger» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Dahlhaus, Carl nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Biography - The Maurice Sendak Foundation Website» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Fabiola Mora y de Aragón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Anise Koltz». Goodreads. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Alison Smithson and Peter Smithson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Culliford dit Peyo» (en francès). [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2003» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ RTVE. «Muere la actriz Pat Hitchcok, la única hija de Alfred Hitchcock» (en castellà), 11-08-2021. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ McNay, Michael «Anita Brookner obituary» (en anglès). The Guardian, 15-03-2016. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Bauer, Patricia. «Vera Rubin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Ying, Li-hua,. The A to Z of modern Chinese literature. ISBN 978-1-4617-3187-0.
- ↑ «Jeanne Moreau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Cécile Aubry» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Lina Wertmüller | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ Toop, Richard. «Stockhausen, Karlheinz». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.26808 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2008» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Sol LeWitt | American artist» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Beatriz Barba Ahuatzin (1928-2021), una maestra ejemplar. In memoriam». Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH).
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Tsolakidou, Stella «Famous Greek Folk Artist Domna Samiou Passes Away». Greek Reporter, 11-03-2002.
- ↑ «Jimmy Breslin | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Li Peng | Facts, Biography, & Tiananmen Square» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Mor Ennio Morricone, el gran compositor de bandes sonores del cinema». 324.cat, 06-07-2020. [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Ricordo di Bianca Berini: 2 dicembre 1928,14 luglio 2004, mezzo-soprano triestino di fama internazionale» (en italià). Bella Una vita all'Opera, 28-06-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Noam Chomsky | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Nati Mistral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Loie Fuller» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Campal Fernández, José Luis. «Cronología de María Guerrero». La ratonera. Revista asturiana de teatro, 27-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Hendrik Lorentz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Theodore W. Richards. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Madeleine Lemaire (1845-1928)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Emmeline Pankhurst | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Leoš Janáček». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1911» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Svèvo, Italo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
Bibliografiamodifica
- Fernández-Cuadrench, Jordi; Monné, Enric «Gilabèrt Nariòo, una vida de combat per l'occità». Llengua Nacional, núm. 48, 2004, pàg. 37-40.
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015