1855
Any
Tipus | any civil i any comú començat en dilluns |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1855 (mdccclv) |
Islàmic | 1272 – 1273 |
Xinès | 4551 – 4552 |
Hebreu | 5615 – 5616 |
Calendaris hindús | 1910 – 1911 (Vikram Samvat) 1777 – 1778 (Shaka Samvat) 4956 – 4957 (Kali Yuga) |
Persa | 1233 – 1234 |
Armeni | 1304 |
Rúnic | 2105 |
Ab urbe condita | 2608 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
Segles | |
segle xviii - segle xix - segle xx | |
Dècades | |
1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
Anys | |
1852 1853 1854 - 1855 - 1856 1857 1858 |
Esdevenimentsmodifica
- Països Catalans
- 2 de juliol - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya i d'Espanya.[1]
- 14 de setembre - Barcelona: Fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima.[2]
- 22 d'octubre - Espanya: entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.
- Resta del món
- 15 de maig -
- París: S'hi inaugura l'Exposició Universal de París, amb «productes de l'agricultura, de la indústria i les belles arts».[3]
- Anglaterra: es produeix un gran robatori d'or a la carretera de Folkestone.
- 15 de novembre - París: S'hi clausura l'Exposició Universal de París.[3]
Naixementsmodifica
- Països Catalans
- 7 de gener - Barcelona: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
- 9 de gener - Reus: Eduard Toda i Güell, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català (m. 1941).
- 6 de març - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (m. 1935).
- 18 de març - Sabadell, Província de Barcelona: Francesc de Paula Xercavins i Rius, psiquiatre català (m. 1937).
- 4 de juny - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (m. 1924).
- 30 de setembre - València: Josep Benlliure i Gil, pintor valencià (m. 1937).[4]
- Resta del món
- 19 de gener - Graz, Estíriaː Marianne Stokes, pintora austríaca de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (m. 1927).[5]
- 24 de març - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (m. 1920)[6]
- 1 de maig - Filadèlfia, Pennsylvania: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (m. 1942).[7]
- 15 de maig - Schloss Tels-Paddern, Curlàndia: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari.
- 22 de maig - Gijón: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[8]
- 26 de maig - Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. 1910).[9]
- 5 de juny - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 23 de juny - Dieppe, Normandia, Françaː Maude Valérie White, compositora anglesa (m. 1937).[10]
- 18 d'agost - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (m. 1937).[11]
- 17 de desembre - La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (m. 1922).[12]
- Paraguai: Ángel Menchaca, músic i periodista.
Necrològiquesmodifica
- Països Catalans
- 27 de febrer - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (n. 1781).
- 17 de març - Madrid: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
- 2 de juliol - Barcelona, Josep Sol i Padrís, advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català.
- Resta del món
- 26 de gener - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (n. 1808).
- 23 de febrer - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777).
- 10 de març - Trieste, Itàlia: Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII d'Espanya (n.Madrid, Espanya, 1788).
- 31 de març - Haworth, Yorkshire, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (n. 1816).[13]
- 4 d'octubre: Timofei Nikolàievitx Granovski fou un historiador rus, particularment de l'edat mitjana.
- 29 d'octubre, Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Chopin, curadora de la seva obra (n.1807).[14]
- 11 de novembre - Copenhaguen (Dinamarca): Søren Kierkegaard, filòsof danès, considerat el primer filòsof existencialista (n. 1813).
- 15 de desembre
- Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com a Ferran II el Rei-Artista, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
- París, (França): 'Jacques Charles François Sturm, matemàtic francès.
- Stephan Franz, compositor austríac del Romanticisme.
Referènciesmodifica
- ↑ Risques, Manel. Direcció, Borja de Riquer. Història Mundial de Catalunya. 2a. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 530. ISBN 978-84-297-7728-4.
- ↑ «La Maquinista Terrestre i Marítima | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Els millors pintors romàntics catalans concorren a l'Exposició Internacional de París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ «Olive Schreiner (Sout African writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Cecilia Beaux | American painter» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «La pintora Julia Alcayde». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 6. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Maude Valerie White (1855-1937) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ludwika Chopin Jędrzejewicz» (en polonès). Paryskie Salony Romantykow (Salons romàntics de París), 03-11-2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1855 |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaRichard SerraUnió Esportiva BossòstLionel Andrés MessiBaltimoreVirusMaria Àngels Feliu BassolsUnivers observableViquipèdia:ContacteQuino ColomCelebracions juevesXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÀ Punt FMViolacions de guerraMilli VanilliEspecial:Canvis recentsLamine YamalPrehistòria de MesopotàmiaContrareformaJaume Collet-SerraManuel de Pedrolo i MolinaSvalbardEsglésia CatòlicaCarles Puigdemont i CasamajóÈdafonCas Asunta BasterraNew DealEl paradís de les senyoresWindows PhoneMona de PasquaSílvia Tortosa i LópezAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024José Elías NavarroThe ShallowsJ. R. R. TolkienZagrebSoftcatalàMetabolismeÀcid desoxiribonucleicSetmana SantaAngkor VatBlake LivelyBossòstClara Ponsatí i ObiolsSílvia Orriols SerraFeixismeNan blancAlexander HamiltonAntoni Comín i OliveresValtònycAliats de la Segona Guerra MundialLluís Puig i GordiCíborgAnyAamer AnwarManaies de GironaTom HanksAurora Madaula i GiménezCopa del Món de Futbol de 2022Usuari Discussió:Antoni SalvàAnna Grau i ÀriasAntic TestamentBarcelonaEl hòbbitAnna Fontcuberta i MorralLaura Borràs i CastanyerTwitterBogotàVicent Andrés EstellésCatalunyaMíriam Nogueras i CameroJosep Costa i RossellóGérard DepardieuPablo HasélGonzalo Boye TusetKristina HáfossRamón Cotarelo GarcíaPasqua (festivitat)Continent australiàX GonzálezEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Amèrica del NordEspanyaRob PilatusParlament de CatalunyaDijous SantAlejandro Fernández ÁlvarezPantà de SauEstat CatalàManchester City Football ClubSalomó i la reina de SabaCatalàJudit FarrésPont de Francis Scott Key (Baltimore)MediaMarktVall d'Aran2015