Leida[1][2][3] (en catalán: Lleida; en castellán: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).

Leida
Lleida
Lérida
Municipio de Catalunya
BanderaEscudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Leida
Segriá
Superficie211,7 km²
Población
 • Total

140 080 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

155 m.
Distancia
 • 130 km
 • 140 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
AlcaldeMiquel Pueyo i París
Codigo postal25001–25008
ChentilicioLeidán, leidana (en aragonés)
Lleidatà, lleidatana (en catalán)
RíosRío Segre
Coordenadas
Leida ubicada en Catalunya
Leida
Leida
Leida en Catalunya
Web oficial

En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².

Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo pre-román d'os ilerchetz, y esdevenindo un municipium de l'Imperio Román mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta esdevenir una d'as prencipals ciudatz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudeo Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.

Cheografía

A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o libel d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.

Mugas

O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.

Historia

A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.

O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.

En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias esdevienen quartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).

O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.

Toponimia

En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudezes de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:

et sabiendo el caso el veguer de Leida, con jente y otros los sitaron

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)[4]

Demografía

Evolución demografica
1497 f1515 f1553 f171717871857187718871900
8741.2011.1802.35310.39019.62720.36921.88521.432

191019201930194019501960197019811990
24.53138.16538.86841.46452.84963.85090.884109.573111.825

199219941996199820002002200420062008
112.282114.234112.035112.207112.194115.000119.935125.677131.731
200920102011201220132014201520162017
135.919137.537-------
20182019202020212022202320242025-
---------

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito19791983198719911995199920032007
Partit dels Socialistes de Catalunya15
Convergència i Unió6
Partido Popular3
Esquerra Republicana de Catalunya2
Iniciativa per Catalunya1
Total 27

Alcaldes

Lista d'alcaldes
LechislaturaNombrePartito politico
19791983Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19831987Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19871989Jaume Manel Oronich i MiravetConvergència i Unió
19891991Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19911995Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19951999Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19992003Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
20032004Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
20042007Àngel Ros i DomingoPartit dels Socialistes de Catalunya
20072011Àngel Ros i DomingoPartit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos

Comunicacions

Vinclos externos

Se veigan as imáchens de Commons sobre Leida.

Referencias



Leida

Leida (en catalán: Lleida; en castellán: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d\'a provincia de Leida y d\'a comarca d\'o Segrián (Catalunya).