Leida

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Leida[2][3][4] (en catalán y oficialment: Lleida; en castellano: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).

Leida
Lleida
Lérida
Municipio de Catalunya
BanderaEscudo d'armas
A Seu Viella de Leida
A Seu Viella de Leida.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Leida
Segriá
Superficie211,7 km²
Población
 • Total

143 094 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

155 m.
Distancia
 • 130 km
 • 140 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
AlcaldeMiquel Pueyo i París
Codigo postal25001–25008
ChentilicioLeridano/a[1]
RíosRío Segre
Coordenadas
Leida ubicada en Catalunya
Leida
Leida
Leida en Catalunya
Web oficial

En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².

Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo prerromano d'os ilerchez, y convertindo-se en un municipium de l'Imperio Romano mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta convertir-se en una d'as prencipals ciudaz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudio Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.

Cheografíaeditar

A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.

Mugaseditar

O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.

Historiaeditar

A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.

O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.

En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias se converten en cuartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).

O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.

Toponimiaeditar

En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudeces de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:

et sabiendo el caso el veguer de Leida, con jente y otros los sitaron

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)[5]

O nombre viene d'o latín ILERDA, d'o ibero ILTIRTA.[6]

Demografíaeditar

Evolución demografica
1497 f1515 f1553 f171717871857187718871900
8741.2011.1802.35310.39019.62720.36921.88521.432

191019201930194019501960197019811990
24.53138.16538.86841.46452.84963.85090.884109.573111.825

199219941996199820002002200420062008
112.282114.234112.035112.207112.194115.000119.935125.677131.731
200920102011201220132014201520162017
135.919137.537-------
20182019202020212022202320242025-
----140.797----

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administracióneditar

Reparto de concellerseditar

Eleccions municipals
Partiu19791983198719911995199920032007
Partit dels Socialistes de Catalunya15
Convergència i Unió6
Partido Popular3
Esquerra Republicana de Catalunya2
Iniciativa per Catalunya1
Total 27

Alcaldeseditar

Lista d'alcaldes
LechislaturaNombrePartiu politico
19791983Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19831987Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19871989Jaume Manel Oronich i MiravetConvergència i Unió
19891991Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19911995Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19951999Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
19992003Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
20032004Antoni Siurana i ZaragozaPartit dels Socialistes de Catalunya
20042007Àngel Ros i DomingoPartit dels Socialistes de Catalunya
20072011Àngel Ros i DomingoPartit dels Socialistes de Catalunya

Molimentoseditar

Frontera d'o Palacio de la Paeria de Leida.

Comunicacionseditar

Referenciaseditar

  1. (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
  2. Carta d'o Rei D. Chaime d'Aragón a Mohamat Aboabdille Abenasar, Rei de Granada (1297).
  3. Uso de Leyda en un documento.
  4. Leyda en Una relación inedita de los Jueces de Teruel.
  5. J Angel Sesma, Ángeles Líbano Zumalacárregui: Léxico comercial en Aragón (Siglo XV) Institución Fernando el Católico, 1982
  6. "nomenclator_2017". https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/segria/lleida.pdf. 
  7. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.115.

Vinclos externoseditar


🔥 Top keywords: PortaladaEstaus UniusAngkor WatCarles PuigdemontLista de municipios d'a provincia de MalagaEspecial:Zaguers cambeosCleopatra VIIBaike: AduyaLista de provincias d'Espanya por superficieIndonesiaBaike: Sobre2008Baike: Alvertencias cheneralsEspecial:MirarLista de municipios d'a provincia de ToledoLista de municipios d'a provincia de BadajozLista de municipios d'a provincia de SevillaRepublica Checa1960Sexo oral2007CaixicoBaike: TabiernaIlesia de Sant Istevan Protomártir de Sos d'o Rei CatolicoAlemanyaBaike: Actualidat1941Lista de municipios d'a provincia de CastellónFundación WikiSegunda Guerra MundialConferencia Episcopal EspanyolaRelación sexual20091981MasturbaciónBaike: Comunidat19211907Philippe NoiretContact (cinta)ZaragozaAcademia Aragonesa d'a LuengaSexo analBaike: Ortografía consensuadaFranciscoBaike: Tabierna/Aduya1927MediaWikiLista de municipios d'a provincia de Granada20 de chinero11 de chineroLista de municipios d'a provincia de CáceresAnuraBiquipediaDinamarcaLista de municipios d'a provincia de Cordoba24 de chineroArchentina10 de chineroDakarJustin BieberLista de municipios d'a provincia de Salamanca4 de chineroLista de municipios d'a provincia de CuencaLatínLista de municipios d'a provincia de Valencia30 de chineroLista de municipios de Cantabria8 de chineroZapo2010Aduya:Cómo rechistrar-seFebrero4 de chunioArchidiocesi de TarragonaLista de municipios de VenezuelaLista de municipios d'a provincia de ZamoraLista de Biquipedias17 de chineroBloodshot (cinta)Imachen:Logo Real Madrid.svgClupea harengus16 de febrero11 d'abrilCeresaLista de municipios d'a provincia de Palencia29 de chineroLista de municipios d'a provincia d'AlmeríaSollanaLista de municipios d'a provincia de BurgosBogotáBiquizionarioLoís IX de FranciaCastiella y LeyónWikiRio de JaneiroRobin Williams18 de setiembreImachen:Bloodshot 2020 Póster.jpeg